Reflexions sobre la urbanització de les tres xemeneies.
Publicat a El Periódico, dissabte 16 de Novembre. Cal seguir amb el mateix tipus de transformació urbanística com si encara fóssim al segle XX?.
Les tres xemeneies: un projecte vulnerable
Narcís Prat
Les inundacions de València han posat sobre la taula la
necessitat d’estudiar millor la problemàtica de les inundacions i repensar
l’urbanisme. El projecte de les tres xemeneies han estat qüestionats en els
darrers dies perquè els terrenys són inundables. Per saber si un terreny és
inundable és pot fer de moltes maneres. El càlcul del període de retorn n’és un
i pel que sembla amb mesures correctores podria ser de 500 anys. Però el
concepte de període de retorn és estadístics, el que vol dir que la inundació
es podria produir demà mateix. Aquest concepte ens dona una falsa sensació de
seguretat, al igual que el fet que el Besòs estigui canalitzat al llarg de
molts kilòmetres i que el surti de mare sembla impossible.
Però no és pot entendre el risc sense saber la
vulnerabilitat del territori. El territori tal com està és poc vulnerable, si
s’inunda no es perdran bens ni infraestructures, mentre que el territori ple de
cases i serveis serà molt vulnerable. Solució, protegir-lo amb sistemes d’alarma, paviments
que permetin la infiltració de l’aigua i altres mesures. Al estar canalitzat
confiem que les riuades del Besòs aniran cap a mar i no afectaran els barris
que hi ha al cantó. Però tot i que el període de retorn de la canalització
sigui de 500 anys, amb una DANA a la capçalera del Congost o del Tenes i pluges
de més de 400 litres per metre quadrat, que podria passar?. En el pitjor dels
escenaris si el riu desbordés a Santa Coloma, l’aigua baixaria ràpidament cap a
la desembocadura pels carrers i acabaria anant cap al sector de les tres
xemeneies. Si la zona estes com avui l’aigua aniria al mar, però si es fa el
pla actual, els edificis que hi hauran a la zona faran de barrera i s’inundaria
tota la zona baixa del marge esquerra del Besòs. Probabilitat? Baixa, Vulnerabilitat,
enorme.
Els períodes de retorn es calculen per aigua, però com s’ha
vist a València els rius han portat molt de fang, arbres, containers i cotxes.
Aquest material pot malmetre els murs de contenció amb la velocitat a la que
baixen i poden acumular-se en ponts amb el que el calat del riu disminueixi i farà
que es desbordi amb cabals inferiors als del període de retorn. Tampoc cal
menystenir que l’aigua que caigui a Santa Coloma i Sant Adrià no pugui ser
absorbida pel clavegueram i per tant s’origini una ona d’inundació, independent
de l’aigua del riu, que haurà de sortir a mar. Però si hi ha edificis i
infraestructures, podrà sortir?
I que passa amb el nivell del mar i la potència de les
tempestes de cara al futur?. Tots els pronòstics que tenim és que les tempestes
seran més fortes e incloent mànegues que tocaran a terra i el nivell del mar
pujarà cada vegada més ràpid. Les platges retrocediran i, si al darrera no
espai, arribaran aviat a les primeres edificacions. Per protegir-les haurem de
fer dics. Doncs ja podeu advertir als habitats de la zona que en el futur no
podran anar a la platja i que s’hauran de conformar amb la piscina. Que el tema
del nivell del mar i els riscos associats al seu increment no es discuteixi més,
em sembla molt sorprenent.
Barcelona i Catalunya pretenem ser exemples de sostenibilitat pel món i de modernitat per les seves transformacions urbanes. El projecte de les tres xemeneies no és sostenible ja que és molt vulnerable. La lliçó de València obliga a replantejar-se l’urbanisme i fer el territori més resistent i resilient als canvis ambientals. El contrari serà repetir els errors que porten al desastre.
Enllaç al diari:
https://www.elperiodico.com/es/opinion/20241116/tres-xemeneies-proyecto-vulnerable-articulo-narcis-prat-1117264548
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada