UN LLIBRE DE LA BIBLIOTECA DE BIOLOGIA BEN INTERESSANT
Why Ecosystems matter.
Preserving the key to our survival
Autor: Christopher Wills
2024; 208 pàgines Oxford University Press.
El Dr. Wills es professor emèrit de la Univ. de San Diego (https://biology.ucsd.edu/research/faculty/cwills).
La Biblioteca (ara li
diuen CRAI) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, en un
ambient tranquil i sense soroll, podeu trobar molts llibres de temàtica de diferents
branques de la Biologia. També compta amb una secció dedicada a llibres de
divulgació on hi podeu trobar llibres molt interessants, per entendre millor la
Biologia i les Ciències Ambientals. A la biblioteca hi ha un herbari i moltes
altres serveis pels estudiants. I hi ha unes persones, que són uns grans
professionals, que ens donen una atenció immillorable; val la pena que hi aneu
un dia, segur que hi trobareu tota mena de llibres del vostre interès, llibres
que tracten des de la vida més elemental al funcionament dels ecosistemes.
També podeu consultar treballs i documents de la vida dels professors que van
ser el primordi del que és ara la Facultat, fundadors d’escoles de recerca com
el Dr. Margalef o el Dr. Bolòs.
Com no podia ser
d’altra manera, hi van arribant novetats, entre elles moltes d’Ecologia o de
temes ambientals. Fa poc ha arribat un
llibre molt interessant que vol donar una perspectiva diferent de l’Ecologia i
que tracta de aprofundir en el lligam entre Ecologia i Evolució, un tema
recurrent i que ha omplert moltes pàgines, el que es coneix com l’Ecologia
Evolutiva. El llibre està dedicat a Th Dobzhansky i a R. Lewontin, que segons
l’autor han estat dues de les persones que més l’han influït a l’inici de la
seva carrera, i de fet d’estudiant va ajudar a l’equip del primer a contar
mosques quan estudiaven els polimorfismes de Drosophila, un tema en el que a la
Facultat de Biologia també hi va haver-hi una gran persona i científic que va
treballar molt aquest tema, el que fou catedràtic de Genètica, Dr. Prevosti que
entre altres coses, era molt amic de Margalef i que va funda també una escola
de Genètica al país . Només amb aquests noms ja podem fer-nos una idea de la
perspectiva que ens ofereix l’autor.
El llibre té 11 capítols i una extensa bibliografia al
final. El llibre dona moltes voltes al “entangled bank” de Darwin que en català
es tradueix com el ribàs embullat (Hernandez-Castellano, 2021) i que es
refereix a com intentar entendre el perquè de la gran diversitat d’espècies i
les interaccions entre elles, un tema que a Catalunya Margalef va visitar una i
altra vegada i del que s’ha escrit molt i molt....La lectura del treball del
Dr. Hernández-Castellano pot ajudar al lector que vulgui aprofundir en aquest
concepte, aplicat sobretot a la relació plantes-polinitzadors. A aquest article
li trobo a faltar alguna menció a Margalef, ja que Margalef també va treballar
el tema. Potser perquè l’autor s’ha limitat en aquest treball a citar als
treballs més recents i imprescindibles que han ajudat a desembulllar el
embullament del ribàs.
El primer capítol té com a títol com Darwin va combinar
l’Ecologia i l’Evolució. El llibre comença amb una excursió, als Andes del Perúon
en un dia van baixar 4000 metres d’altitud en 100Km. Un viatge espectacular,
que jo he tingut la sort de fer alguna vegada, per carreteres no massa
transitades i en un estat millorable. Una altra cosa és el temps que pots
invertir en un viatge així. L’autor ens descriu els canvis amb l’altitud de les
plantes i els ocells i les relacions que s’esdevenen entre ells. Més avall ens
fa para atenció amb un altra exemple ben conegut, la interacció entre els
arbres del gènere Cecropia i les formigues del gènere Azteca. També ens fa fixar en les “calderes evolutives
“ (evolutionary cauldrons) terme que fa servir per que ens fixem que l’evolució
potser no és aquell procés lent que poc a poc va fent canviar el bec d’un ocell
o les potes dels cavalls, sinó que avui en dia la caldera evolutiva és una
barreja d’esdeveniments continuats que generen canvis evolutius molt ràpids i
que potser no els veiem perquè no ens hi fixem o no mirem allà on s’estan
produint i especialment al sol o a l’aigua on hi ha milions de milions de
bacteris, virus, fongs i cucs i molts altres organismes que fan que la caldera
bulli i bulli. Per l’autor això significa que la resiliència, la resistència i
la adaptabilitat dels organismes es molt més gran que la que ens pensàvem. Ell
mateix ha observat aquests canvis en experiments al laboratori que mostren com
l’evolució genera complexitat ecològica a curt termini. Segons ell els
calderons van a “tota bufa” amb canvis mutacionals i provant multitud de camins que porten a un augment de
la biodiversitat, fent que els ecosistemes siguin sistemes dinàmics i complexos,
a vegades incompressibles, allò que Margalef en deia el barroc de la naturalesa.
Al llarg del llibre l’autor va analitzant aquests canvis
evolutius que es produeixin de molts ecosistemes, com coralls, estromatòlits, i
molts altres. En alguns capítols ens il·lustra amb lliçons gairebé elementals
de genètica, com quan ens parla dels polimorfisme de les Drosophila començant
amb una classe bàsica de que és l’ADN de les quatre famoses lletres ATGC (i la
U). Al següent capítol l’autor s’endinsa en el tema principal del llibre, les
microbiotes, per demostrar-nos que els
microorganismes són els que fan bullir la caldera evolutiva a tota velocitat. Ens
parla per exemple del viatge del vaixell Tara per tots els oceans del món i el
descobriment de bacteris com el Pelagibacter, segurament el microbi més
abundant de la Biosfera, que viu suspès al oceà. Aquest bacteri, com molts
altres, té molts bacteriòfags associats, un dels quals, el vSAG-37-F6, sembla
que és el virus més comú dels oceans.
Al llarg dels següents capítols l’autor ens va donant
exemples de com es poden fer els canvis que permeten la ràpida transformació
del ADN, o de la seva transcripció en ARN i en proteïnes que afavoreixen canvis
ràpids en sentit adaptatiu segons els canvis que es produeixen en els
ecosistemes, incloent les degudes a l’acció de l’home. Ho fa amb treballs d’ell
o altres col·legues com el de M. McDonald a Australia amb el llevat de la
cervesa, de la qual se’n coneix el seu genoma. En els experiments amb els llevats van apareixen mutacions,
algunes són neutres, altres són sinònimes (canvi d’una base per altra però
sense efecte a la proteïna) altres no sinònimes i algunes intergèniques en
regions que aparentment no codifiquen res. Aquí també hi juga el sexe (les
llevadores tenen poblacions sexuals i asexuals). Algunes de les mutacions donen
certes avantatges i a la llarga un llinatge nou pot substituir a un altra.
També ens parla de les transferències horitzontals que semblen cada vegada
menys infreqüents. Un altra exemple són les interaccions entre hostes i
paràsits o de l’aparició de les defenses en els organismes tot parlant dels
sistemes immunitaris i dels RAG’s (Gens Activadors de la Recombinació).
Pel final queden dos capítols que ens situen a l’actualitat,
un que parla dels punts crítics (o tipping points), aquells punts en que de cop
es succeeixen canvis ràpids en processos que semblaven evolucionar lentament.
Des de l’efecte Gengis-Khan (o sigui els matem a tots i a començar de nou) fins
a com la vida pot reviure en llocs tant erms com el desert d’Atacama (els
deserts florits). O com la restauració ambiental de grans espais pot dependre
de la microbiota i del perqué, sense considerar això, les restauracions poden
fer fracassar estrepitosament els projectes com els de les zones altes de
Mongolia o de les zones càrstiques del sud de Xina. L’autor considera que les
accions humanes poden destruir algunes de les calderes evolutives i la
necessitat de conservar-les.
El llibre de C. Wills és molt interessant i ens dona punts
de vista nous. Els que durant anys hem hem ensenyat Ecologia seguint als
nostres mestres, poques vegades hem entrat en els mons “micro”, tot i que
sabíem que era una peça clau. A més fa uns anys era impossible saber l’abast de
la biodiversitat de la microbiota i de les seves funcions, la genòmica, la
metagenòmica i moltes altres metodologies conjuntament amb un gran esforç de
recerca, han transformat la Biologia i l’Ecologia, tot i que alguns principis
bàsics que podem llegir en els llibres de Ramon Margalef segueixen essent els
mateixos. Margalef ja va plantejar la importància dels canvis evolutius en els
canvis dels ecosistemes i com aquelles regularitats que s’observen tenen a
veure en mecanismes complexos dels quals en aquells moment en desconeixíem
molts aspectes. Alguns deixebles reconeguts de Margalef avui en dia estan
estudiant precisament aquests esquemes complexos i emprant totes aquestes
tecnologies per seguir aportant una visió renovada de l’Ecologia y l’Evolució.
Llibres com el del Dr. Wills ens ajuden molt a col·locar els nostres punts de
vista en perspectives diferents i apasionants
NARCÍS PRAT
Professor Emèrit d’Ecologia de la Universitat de Barcelona
Hernández-Castellano, D. 2021. Desembullant el ribàs
embullat de Darwin: o de l’ordre intrínsec de les interaccions entre plantes i
pol·linitzadors. L’Atzavara, 35:79-85.
