XERRADES PROPERES

SAL AL LLOBREGAT

 

El dia 2 d'Octubre vaig intervenir a RAC1 en el tema de la sal del Llobregat i Cardener. Vaig defensar que el millor és que l'empresa desapareixi ja. El sseu impacte segueix essent molt important i està fent servir una aigua que salinitza i envia al mar i que podria ser útil per moltes altres coses. Aquí un petit resum del que sabem. Però n'hi ha molt més en el nostre grup de recerca (https://www.fehm.cat/).

SALINITAT AL LLORBREGAT I AL CARDENER

En grams/litre de Clorurs (no ttotalment proporcional a la conductivitat)

AIGÜES SUPERFICIALS
Abans de les mines <0,5 (valors capçalera, 0,1)
Desprès de les mines
Abans del col.lector de salmorres (2-5) en funció del cabal circulant)
Després del col,lector de salmorres (1-2)
 
Efectes sobre biodiversitat: Reducció despès de les mines de fins el 60% de les espècies, sobretot les més intolerants amb valors superiors a 2
Després de mines: els que queden tenen problemes, generen defenses que fan que creixin més lentament o fins i tot puguin tenir deformitats. També en peixos. (Valors entre 1 i 2)
 
Trencament col.lector de salmorres: Pics de salinitat, amb cabals baixos, pot arribar a 20-30, si arriba a la potabilitzadora, aquesta ha de tancar.
Salinitat màxima pel consum humà: 0,2.
 
AQUÏFERS
Acumulació en aqüífers per culpa dels runams:
- Valors que poden arribar al 30 i en alguns llocs on l’aigua s’acumuli pot ser més salada que el mar 55.
- Contaminació de fonts
- En alguns llocs del Llobregat i ha surgències al mig del riu amb salinitats superiors a las del mar. Es veuen bé perquè al seu voltant no es veu vida aparent (sempre hi ha bacteris, però....) (hi ha un vídeo de TV3)
 
CONSUM DE RECURS
L’actual col.lector de salmorres porta 14 milions de metres cúbics a l’any o sigui 14.000.000.000 litres. Això és l’equivalent a tot l’aigua que consumeixen 32 356 persones en un any (si cada persona usa 100 l/dia).
El nou col.lector de salmorres podrà portar 1602 l/seg (52.520.672 me/any) o sigui 52570 persones que tindrien aigua durant un any.
És superior que el cabal ambiental de base!!!

 

Card, 42 (abans mina) vs 39 (Súria, desprès mina)

El punt 42 la té alta que era quan Cardona encara funcionava, atenció al canvi d'escala)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Llobregat abans i desprès de Sallent (atenció al canvi d’escala)

 

 

 

 

 

 

 

 PER SANT JORDI REGALA UNA ROSA I UN LLIBRE...(...I si t'agrada recomana el meu...😏😏)

Aprofito per enviar un resum que m'han demanar recentment.

Aigua. Una immersió ràpida

Tibidabo Edicions. 195 pp. Barcelona 2016

• RESUM

El llibre ofereix una visió del cicle de l’aigua amb una perspectiva ecosistèmica i sense limitar-se només a les necessitats de l’espècie humana. El primer capítol (L’Aigua és vida) anuncia que el llibre vol centrar-se en tots els organismes que viuen o depenen de l’aigua. El segon capítol parla de l’aigua com a recurs per l’espècie humana. En els capítols següents es sintetitza com els impactes produïts per l’ús de l’aigua per part de l’home afecten els ecosistemes (Qualitat de l’aigua) i el que fem per disminuir els impactes (Depuració de l’aigua). A continuació es dedica un capítol a l’aigua i l’agricultura que en molts casos es la major consumidora d’aigua i s’introdueix el concepte d’aigua virtual. El capítol sisè tracta dels cabals de manteniment (mal dits ecològics) i com són un aspecte clau per garantir la biodiversitat en els rius. No podia faltar un capítol de sequeres i inundacions fent èmfasi, en les seves causes i en les mesures a tenir en compte per tal que no es repeteixin. Clou el llibre una breu reflexió sobre la gestió de l’aigua, que és un tema que ell sol mereixia un parell de llibre. S’acompanya d’unes lectures bàsiques. Al llarg del llibre es destaquen en negreta els conceptes clau.  També hi ha alguns temes que es desenvolupen en forma de requadres on s’expliquen amb més detall. En el número de taules i figures és limitat (com demana l’estructura de la col·lecció, que sempre porta el títol d’Immersió Ràpida). S’han intentat seleccionar aquelles més rellevant i han estat elaborades expressament pel llibre tractant de resumir els punts claus que ajudin a entendre el text. Presentacions i algunes publicacions sobre el tema del mateix autor es poden trobar a : https://www.fehm.cat/el-raco-de-narcis-prat/

 

Comentaris sobre el llibre:

La gestión del agua es inseparable de la planificación del territorio. Este es el viaje inmersivo al que nos invita Narcís Prat, discípulo del gran Ramon Margalef y uno de los máximos exponentes de la “nueva cultura del agua”. Centrado en la realidad del agua en Catalunya, se trata de un recorrido sugerente, informativo y reflexivo, y con un lenguaje llano y, a la vez, preciso. Alta divulgación para mejorar, individual y colectivamente, nuestra relación con el agua. (Javier Martin-V ide).

 

Si a Catalunya busquem la saviesa sobre les aigües dolces que tenim en els rius, llacs o freàtics, la que cau del cel o ve de la fosa de la neu, sobre com permet la formació i funcionament dels ecosistemes, una de les primeres persones a qui preguntarem és en Narcís Prat. I vet ací que, molt encertadament, ell ha entès que era necessari fer accessibles els conceptes bàsics d’aquest tema essencial en un format fàcilment digerible per a molta gent. El resultat del seu generós esforç és aquest llibre. Aquest llibre que teniu a les mans bé es podria dir L’aigua: instruccions d’ús.  (Jaume Terradas)

 

- Una de les figures:

Figura 2.3: Cicle de l’aigua modificat per l’home. S’indiquen els principals usos de l’aigua i processos que l’home realitza per a obtenir aquests recursos. També els impactes produïts pels canvis que hem realitzat en el cicle de l’aigua com sequeres, inundacions... (ETAP: Estació Tractament d’aigües Potables. EDAR: Estació Depuradora d’aigües residuals. DANA: Depressió Aïllada en Nivells alts, altrament coneguda com a gota freda). Font: pròpia. Il·lustrador: Llogari Casas.

 

 

- Una de les taules:

Taula 5.1 Modernització de regadius i efectes sobre els cabals i la contaminació abocada al medi receptor. Font: Elaboració pròpia.

Tipus de sistema	Reg a manta	Reg per aspersió
Cabal d’entrada (l/seg.)	100	100
Cabal ambiental mínim (l/seg)	10	10
Cabal entrada a sistema	90	90
Eficiència	50%	75%
Aigua verda generada	45	67,5
Retorn al riu	45	22,5
Cabal final al riu	55	32,5
Contaminació abocada al camp	10	10
Contaminació abocada al riu	0,18	0,38
Noves hectàrees de regadiu (% més)	0	5%

 

 

 PUBLICAT A LA REVISTA RETEMA, nª 268 Enero-Febrero 2026

 DIA MUNDIAL DE L'AIGUA, EL FUTUR DE LA GESTIÓ DE L'AIGUA I UN LLIBRE.

El 22 de Març va ser el Dia Mundial de l'Aigua, com cada any vaig fer unes quantes xerrades que tothom troba interessants però ningú fa gaire cas de les recomanacions que faig al final. Desprès de molts anys ara ja en faig molt poques, només dues. La primera és estalvieu aigua com sigui, si us passeu dels 100 litres per persona i dia vol dir que heu de revisar com feu servir l'aigua (consums urbans) i no oblideu les despeses comunes a tot el municipi que normalment acaben fent que el consum municipal sigui proper als 150 litres. Amb molta variabilitat, es clar. També s'ha de dir que la majoria de la gent ja ha fe les tasques fàcils, com agafar l'aigua de la dutxa per regar o posar difusors a les aixetes. Ara falta baixar el consum a 80 litres i per això queden tres coses, com a mínim, per fer. 1) aprofitar les aigües pluvials, 2) Aprofitar les aigües grises, 3) més estalvi. 

La segona és tenir clar el binomi aigua i energia. Si no reduïm el consum d'energia seguirem incrementant el escalfament global i per tant fent més probables i intenses els fenòmens extrems com inundacions i sequeres. Podria ser que el que estalviéssim no servir de gaire res si no pensem en el consum energètic. Degut al escalfament global mentre aquí tenim una temporada freda i amb neu als Estats Units tenen una gran sequera en alguns estats i en alguns llocs no podran regar per falta de neu a les capçaleres (el que ens va passar aquí fa dos-tres anys). Per tant cal que us poseu plaques solars per fer-vos més independents del petroli i el gas (aquests dies Espanya es posa com exemple d'aquesta evolució). I si no teniu prou espai, apunteu-vos a una comunitat energètica.

Mentrestant els governs ens diuen que volen ser independents de la pluja, que ja no caldrà que plogui per tenir aigua, el que és una solemne bestiesa. Les noves tecnologies, la dessalinització, la reutilització i la digitalització ara estan de moda i tothom s'apunta al carro i ens venen una "transició hídrica" en la que serem independents de l'aigua que cau del cel. He col·laborat recentment en una revista que es diu RETEMA i de les 200 pàgines de la revista la majoria son propaganda d'empreses amb els millors filtres, que ens digitalitzen els processos i parlen sobretot de diners i de lo bé que ho fan les diferents administracions i com es preparen per un futur. Ningú no es planteja fins a quan durarà la festa, fins a quin moment aquesta confiança en la tecnologia y la inversió servirà en un mon on la densitat humana ja és molt més gran que la que el planeta pot arribar a suportar. La bomba demogràfica s'ignora i ningú es planteja el limitar la demografia y les activitats a la disponibilitat de l'aigua. I així serà fins que un dia potser els extrems ho seran tant que el món serà inhabitable per molts (especialment pels més pobres, els altres se n'aniran a la lluna...).

Aprofito per incloure aquí el que vaig publicar en aquella revista, dient el que fa anys predico sense cap èxit o amb algun èxit parcial, com la implementació de la Directiva Marc de l'Aigua que ara es considera massa agosarada i que es vol retallar per permetre activitats altament contaminants. 

Per si voleu saber més sobre el cicle de l'aigua i aclarir conceptes i conèixer l'alternativa a l'aigua-tecnologia o l'aigua-negoci, us convido a llegir el meu llibre: L'AIGUA, UNA IMMERSIÓ RÀPIDA que fa poc s'ha publicat. El dia de Sant Jordi estaré signant llibres a la parada de l'Editorial Tibidabo, al inici del carrera gran de Gràcia cap les 3 de la tarda si no hi ha res de nou

NARCIS PRAT, 04/04/2026

 UN LLIBRE DE LA BIBLIOTECA DE BIOLOGIA BEN INTERESSANT

Why Ecosystems matter.

Preserving the key to our survival

Autor: Christopher Wills

2024; 208 pàgines Oxford University Press.

El Dr. Wills es professor emèrit de la Univ. de San Diego (https://biology.ucsd.edu/research/faculty/cwills).

 

La  Biblioteca (ara li diuen CRAI) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, en un ambient tranquil i sense soroll, podeu trobar molts llibres de temàtica de diferents branques de la Biologia. També compta amb una secció dedicada a llibres de divulgació on hi podeu trobar llibres molt interessants, per entendre millor la Biologia i les Ciències Ambientals. A la biblioteca hi ha un herbari i moltes altres serveis pels estudiants. I hi ha unes persones, que són uns grans professionals, que ens donen una atenció immillorable; val la pena que hi aneu un dia, segur que hi trobareu tota mena de llibres del vostre interès, llibres que tracten des de la vida més elemental al funcionament dels ecosistemes. També podeu consultar treballs i documents de la vida dels professors que van ser el primordi del que és ara la Facultat, fundadors d’escoles de recerca com el Dr. Margalef o el Dr. Bolòs.

 Com no podia ser d’altra manera, hi van arribant novetats, entre elles moltes d’Ecologia o de temes ambientals. Fa poc ha arribat  un llibre molt interessant que vol donar una perspectiva diferent de l’Ecologia i que tracta de aprofundir en el lligam entre Ecologia i Evolució, un tema recurrent i que ha omplert moltes pàgines, el que es coneix com l’Ecologia Evolutiva. El llibre està dedicat a Th Dobzhansky i a R. Lewontin, que segons l’autor han estat dues de les persones que més l’han influït a l’inici de la seva carrera, i de fet d’estudiant va ajudar a l’equip del primer a contar mosques quan estudiaven els polimorfismes de Drosophila, un tema en el que a la Facultat de Biologia també hi va haver-hi una gran persona i científic que va treballar molt aquest tema, el que fou catedràtic de Genètica, Dr. Prevosti que entre altres coses, era molt amic de Margalef i que va funda també una escola de Genètica al país . Només amb aquests noms ja podem fer-nos una idea de la perspectiva que ens ofereix l’autor.

El llibre té 11 capítols i una extensa bibliografia al final. El llibre dona moltes voltes al “entangled bank” de Darwin que en català es tradueix com el ribàs embullat (Hernandez-Castellano, 2021) i que es refereix a com intentar entendre el perquè de la gran diversitat d’espècies i les interaccions entre elles, un tema que a Catalunya Margalef va visitar una i altra vegada i del que s’ha escrit molt i molt....La lectura del treball del Dr. Hernández-Castellano pot ajudar al lector que vulgui aprofundir en aquest concepte, aplicat sobretot a la relació plantes-polinitzadors. A aquest article li trobo a faltar alguna menció a Margalef, ja que Margalef també va treballar el tema. Potser perquè l’autor s’ha limitat en aquest treball a citar als treballs més recents i imprescindibles que han ajudat a desembulllar el embullament del ribàs.

El primer capítol té com a títol com Darwin va combinar l’Ecologia i l’Evolució. El llibre comença amb una excursió, als Andes del Perúon en un dia van baixar 4000 metres d’altitud en 100Km. Un viatge espectacular, que jo he tingut la sort de fer alguna vegada, per carreteres no massa transitades i en un estat millorable. Una altra cosa és el temps que pots invertir en un viatge així. L’autor ens descriu els canvis amb l’altitud de les plantes i els ocells i les relacions que s’esdevenen entre ells. Més avall ens fa para atenció amb un altra exemple ben conegut, la interacció entre els arbres del gènere Cecropia i les formigues del gènere Azteca.  També ens fa fixar en les “calderes evolutives “ (evolutionary cauldrons) terme que fa servir per que ens fixem que l’evolució potser no és aquell procés lent que poc a poc va fent canviar el bec d’un ocell o les potes dels cavalls, sinó que avui en dia la caldera evolutiva és una barreja d’esdeveniments continuats que generen canvis evolutius molt ràpids i que potser no els veiem perquè no ens hi fixem o no mirem allà on s’estan produint i especialment al sol o a l’aigua on hi ha milions de milions de bacteris, virus, fongs i cucs i molts altres organismes que fan que la caldera bulli i bulli. Per l’autor això significa que la resiliència, la resistència i la adaptabilitat dels organismes es molt més gran que la que ens pensàvem. Ell mateix ha observat aquests canvis en experiments al laboratori que mostren com l’evolució genera complexitat ecològica a curt termini. Segons ell els calderons van a “tota bufa” amb canvis mutacionals i provant  multitud de camins que porten a un augment de la biodiversitat, fent que els ecosistemes siguin sistemes dinàmics i complexos, a vegades incompressibles, allò que Margalef en deia el barroc de la naturalesa.

Al llarg del llibre l’autor va analitzant aquests canvis evolutius que es produeixin de molts ecosistemes, com coralls, estromatòlits, i molts altres. En alguns capítols ens il·lustra amb lliçons gairebé elementals de genètica, com quan ens parla dels polimorfisme de les Drosophila començant amb una classe bàsica de que és l’ADN de les quatre famoses lletres ATGC (i la U). Al següent capítol l’autor s’endinsa en el tema principal del llibre, les microbiotes, per demostrar-nos  que els microorganismes són els que fan bullir la caldera evolutiva a tota velocitat. Ens parla per exemple del viatge del vaixell Tara per tots els oceans del món i el descobriment de bacteris com el Pelagibacter, segurament el microbi més abundant de la Biosfera, que viu suspès al oceà. Aquest bacteri, com molts altres, té molts bacteriòfags associats, un dels quals, el vSAG-37-F6, sembla que és el virus més comú dels oceans.

Al llarg dels següents capítols l’autor ens va donant exemples de com es poden fer els canvis que permeten la ràpida transformació del ADN, o de la seva transcripció en ARN i en proteïnes que afavoreixen canvis ràpids en sentit adaptatiu segons els canvis que es produeixen en els ecosistemes, incloent les degudes a l’acció de l’home. Ho fa amb treballs d’ell o altres col·legues com el de M. McDonald a Australia amb el llevat de la cervesa, de la qual se’n coneix el seu genoma. En els  experiments amb els llevats van apareixen mutacions, algunes són neutres, altres són sinònimes (canvi d’una base per altra però sense efecte a la proteïna) altres no sinònimes i algunes intergèniques en regions que aparentment no codifiquen res. Aquí també hi juga el sexe (les llevadores tenen poblacions sexuals i asexuals). Algunes de les mutacions donen certes avantatges i a la llarga un llinatge nou pot substituir a un altra. També ens parla de les transferències horitzontals que semblen cada vegada menys infreqüents. Un altra exemple són les interaccions entre hostes i paràsits o de l’aparició de les defenses en els organismes tot parlant dels sistemes immunitaris i dels RAG’s (Gens Activadors de la Recombinació).

Pel final queden dos capítols que ens situen a l’actualitat, un que parla dels punts crítics (o tipping points), aquells punts en que de cop es succeeixen canvis ràpids en processos que semblaven evolucionar lentament. Des de l’efecte Gengis-Khan (o sigui els matem a tots i a començar de nou) fins a com la vida pot reviure en llocs tant erms com el desert d’Atacama (els deserts florits). O com la restauració ambiental de grans espais pot dependre de la microbiota i del perqué, sense considerar això, les restauracions poden fer fracassar estrepitosament els projectes com els de les zones altes de Mongolia o de les zones càrstiques del sud de Xina. L’autor considera que les accions humanes poden destruir algunes de les calderes evolutives i la necessitat de conservar-les.

El llibre de C. Wills és molt interessant i ens dona punts de vista nous. Els que durant anys hem hem ensenyat Ecologia seguint als nostres mestres, poques vegades hem entrat en els mons “micro”, tot i que sabíem que era una peça clau. A més fa uns anys era impossible saber l’abast de la biodiversitat de la microbiota i de les seves funcions, la genòmica, la metagenòmica i moltes altres metodologies conjuntament amb un gran esforç de recerca, han transformat la Biologia i l’Ecologia, tot i que alguns principis bàsics que podem llegir en els llibres de Ramon Margalef segueixen essent els mateixos. Margalef ja va plantejar la importància dels canvis evolutius en els canvis dels ecosistemes i com aquelles regularitats que s’observen tenen a veure en mecanismes complexos dels quals en aquells moment en desconeixíem molts aspectes. Alguns deixebles reconeguts de Margalef avui en dia estan estudiant precisament aquests esquemes complexos i emprant totes aquestes tecnologies per seguir aportant una visió renovada de l’Ecologia y l’Evolució. Llibres com el del Dr. Wills ens ajuden molt a col·locar els nostres punts de vista en perspectives diferents i apasionants

NARCÍS PRAT

Professor Emèrit d’Ecologia de la Universitat de Barcelona

 

Hernández-Castellano, D. 2021. Desembullant el ribàs embullat de Darwin: o de l’ordre intrínsec de les interaccions entre plantes i pol·linitzadors. L’Atzavara, 35:79-85.

AQUA ENERGETICA O ENERGIA AQUATICA 

Bon nadal a tothom, us deixo amb una publicació del Nou Nou que vol posar de relleu l'estret lligam entre energia i aigua i com pot ajudar-nos la gestió conjunta. Dissortadament normalment no es fa així i amb els diners del "Next Generation" s'han perdut moltes possibilitats de fer aquest tipus de gestió que és essencial per la transició energètica.