CAL BUIDAR L'EMBASSAMENT DEL FOIX?

NARCÍS PRAT

Professor Emèrit d’Ecologia de la Universitat de Barcelona

Avui, 23 de Setembre de 2025,  hem tornat a escoltar diverses institucions que es queixaven de les inundacions provocades pel sobreeiximent de l'embassament del Foix i l’avinguda que es va produir riu avall fa uns mesos i reclamant de buidar l’embassament i obrir els desaigües del fons del embassament . S’insisteix en demanar un canvi de gestió del embassament per controlar les avingudes, i fins i tot, que es buidi dels sediments que s’hi ha acumulat al llarg dels anys per tenir més capacitat de regulació. Aquesta visió tant simplificada del la funció de l'embassament oblida molts aspectes, entre ells la qualitat de l'aigua i dels seus sediments. L'embassament del Foix és un ecosistema viu i fa de “notari” del que passa a la conca. Per poder-lo gestionar cal saber que és el que li arriba, i els efectes que això té sobre les seves aigües. Per tenir en compte tots els aspectes ens caldria una “Gestió Integrada de la conca del Foix” que superi la situació actual. Quina és la situació?

Examinem en primer lloc la capacitat de l'embassament per controlar grans avingudes. L’avinguda de període de retorn  de 500anys (Q500) de la conca del Foix a Cubelles, és de 654,52 m3/seg (Diagnosi dels Espais fluvial, ACA) i amb aquesta avinguda un 13% del municipi s’inundaria, unes 34 Ha. La del mes de Maig va ser de 400. Recorden que la Q500 és un valor sortit de les estadístiques dels cabals mesurats fins ara. Però això no vol dir que una avinguda com aquesta ja no es tornarà a repetir fins d’aquí a alguns centenars d’anys. De fet es podria produir la setmana o el més vinent i aquest darrer cap de setmana n’hem tingut una llicó. També cal pensar que amb el canvi climàtic aquests valor poden anar a l’alça. Amb una DANA com la de València possiblement el cabal del riu podria ser molt superior. Actualment amb la Q500 el embassament (si estès buit i sense fangs) tardaria unes 2 hores a omplir-se, tal com està ara (amb el fang que hi ha) una hora i escaig. Al meu entendre pel control de la inundació no s’hauria de confiar amb la capacitat del embassament (perquè és petit), sinó en tenir les zones d’inundables aigües avall en situació de poder engolir les avingudes.  Qui vulgui protegit la part baixa del riu de les inundacions el que hauria de fer és retirar tot allò que hi hagi construint en zona inundable i adequar les infraestructures a aquesta situació. Quedar-se amb la idea de què sí buidem l'embassament no tindrem problemes d'inundació és absurd. Però es pot mantenir sempre un embassament buit (o amb possibilitat de buidar-lo en una hora i mitja) sense tenir en compte les altres aspectes?. Es possible treure els llots del fons sense patir un risc ambiental molt gran perquè estan molt contaminats?. I que passa amb altres usos del embassament com el de regar o el recreatiu?. Que en sabem de la qualitat de l’aigua del pantà?

L'embassament del Foix es va construir per a regar la zona de Vilanova i la Geltrú, però actualment és en realitat el sistema de depuració terciari la depuradora de Vilafranca del Penedès i el consum per reg és relativament petit (tot i que en situació normal el riu queda sec a partir de l’embassament). En situació de cabal base, quan no plou, el  riu Foix, quan entra el embassament porta sobretot aigua del Llobregat. La utilització intensa que es fa a la conca dels limitats recursos hídrics propis del Foix, fa que la majoria de les seves rieres circulin seques la major part de l'any. Vilafranca si no fos pel transvasament de les aigües del Llobregat des d’Abrera no tindria recursos suficients per tots els seus usos.  La depuradora de Vilafranca del Penedès té un reactor biològic que depura les aigües  de la ciutat i altres municipis, però també d’alguns polígons industrials. Però tot i que la depuradora funcionés bé 365 dies a l’any les 24 hores (cosa que no sempre és així) l’aigua depurada no tindria la qualitat suficient per evitar que tant el riu com l’embassament tinguin un estat de les aigües inferior a bo. Perquè?

En primer lloc la depuradora no té encara un tractament terciari i per tant, no tracta els nutrients, és a dir el nitrogen i el fòsfor que en quantitats molt elevades son abocades al riu i que arriben a l'embassament. Això provoca una gran eutròfia per la proliferació enorme d’algues (rècord dels embassaments de Catalunya), que a més son cianofícies i especialment del gènere  Mycrocistis, un alga que en certes condicions pot arribar a ser tòxica. Al llarg de molts mesos l'aigua del embassament és de un intens color verd. Quan es moren són arrossegades pel vent cap les vores on es moren i deixen un fanguer d’un color blau verdós que s’omple tot seguit de mosques. Aquest embassament és hipertròfic amb valors de clorofil·la dels més grans del món. Coneixem molt bé com funciona aquest embassament, ja que fa molts anys que s'ha estudiat.

Un altre problema important que té el embassament són els fangs que s’han acumulat al llarg dels anys i que ara diuen que volen treure. Però aquets fangs estan molt contaminats. Per tant si obrim (com diuen volen fer) els desaigües del fons, riu avall aniran sortint metalls pesant, pesticides.. tot el que us pugueu imaginar.  On aniran aquests fangs?. Primer empastifaran el riu i en les avingudes aniran cap a mar a on s’acumularan a la flora i fauna marina, amb les conseqüències que tot això pot tenir. De veritat que volem buidar l’embassament de fangs i contaminar el riu, es aqüífers i el mar? I amb aquest buidatge, no guanyarem gaire capacitat davant d’un gran avinguda.

L'embassament és també un sistema viu. un dels seus habitants més coneguts és el Silur,  espècie de peix que pot assolir fins a 3 metres de longitud. Un peix que ha estat introduït en els nostres ecosistemes aquàtics, tant per alguns pescadors que el van transportant d’un a altre embassament com per organismes oficials (El consell comarcal d’Osona el va introduir a Sau per promoure la pesca esportiva). L'efecte d'aquest peix sobre el funcionament dels ecosistemes aquàtics és enorme, ja que  és un gran depredador de molts altres peixos no només al embassament, sinó com que remunta el riu, es menja els altres peixos i transforma totalment l'ecosistema. Entre altres coses per la seva forma de moure’s, a la cua del embassament, per exemple, remou el fang del fons i fa que hi hagi més nutrients a l’aigua, més eutrofització, menys qualitat de l’aigua. Vaja un regal enverinat que ens van portar del Danubi.

Aquest tram de riu, a més te altres espècies invasores com el cranc  americà que també contribueix a que les aigües del riu tinguin una qualitat ecològica dolenta i a la seva terbolesa.  D’altra banda el bosc de ribera del riu Foix es redueix a una petita franja de pocs metres ja que el riu circula entre dos marges molt alts amb molta pendent i una filera d’arbres. Això és degut que durant anys s'ha anat estrenyent la llera del riu per augmentar quantitat de terra cultivable. La situació precària del bosc de ribera es veu accentuada per la proliferació de la canya, que li agraden els marges costeruts i els nutrients, si té llum.

En resum que buidar l’embassament pot tenir conseqüències molt indesitjables i que costaran molts diners. Buidar l’embassament de fangs (que s’haurien de portar a un abocador de residus especial) costaria uns quants milions d’Euros que hauríem de pagar entre tots. I tot això perquè fa uns anys el consistori va donar permisos (i l’autoritat de l’aigua d’aquells moments ho va permetre) per construir en zona inundable. I ara per intentar protegir la part del poble que està en zona inundable, hem de gastar molts diners que vindran de les butxaques dels contribuents. I que, a més, no serviran de res, perquè amb el canvi climàtic les crescudes poden ser més fortes i l’embassament tot i que estigui buit no les podrà controlar (com a molt donarà una mica més de temps perquè la gent pugi fugir corrents). Tot s’ha estudiat i els tècnics i científics ho tenim molt clar. Sembla que hem tornat al temps en que sortir a la premsa i tenir ciutadans empipats i mal informats és més important que la opinió dels científics, no fos cas que perdéssim vots en les properes eleccions.

 

Possibles solucions

Si se’m permet, i amb l’experiència d’haver estudiat el Foix des de fa 40 anys, m’agradaria proposar algunes solucions per fer una gestió integrada de la Conca.

En primer lloc caldria disminuir el consum d’aigua de la conca aigües amunt de l’embassament i regenerar les aigües depurades per a usos de regadiu, així es podia disminuir l’extracció d’aigua dels pous i deixar que les fonts tornin a brollar com abans. El riu augmentaria la seva qualitat i hi anirien menys nutrients que s’aprofitarien als camps de conreu.

En segon lloc cal una millor depuració de les aigües, especialment de la depuradora de Vilafranca, amb un procediment terciari que tregui fòsfor i nitrogen per disminuir l’eutròfia de l’embassament.  De fet en el pla de mesures del Pla de Gestió de Districte de Catalunya, fet per l’ACA, ja està previst la construcció d'un sistema terciari amb un cost elevat que pagarem tots mitjançant el cànon de l’aigua. Aquesta solució ja està en camí, però com que el Foix no te garantit cap cabal ambiental, les aigües que van al embassament moltes vegades seran només les de la depuradora i amb això encara l’aportació de nutrients serà considerable. S’ha de fixar un cabal ambiental al riu, o fer complir, com  a mínim, els que ja estan calculats.

Una altra manera de millorar la qualitat de l’aigua abans no arribi al embassament seria una bona restauració dels boscos de ribera a tota la conca i especialment a la zona entre Vilafranca i la cua del embassament. Per això caldria donar més espai al riu, trencar l’estructura actual del riu (gairebé en forma de calaix) i deixar que torni a circular lentament per la llera, que s’entretingui abans d’arribar al riu i d’aquesta manera es vagi auto depurant, ja que els sistemes de ribera absorbeixen també nutrients del riu. Un riu ample permetria també establir un bon corredor verd en que es podria compatibilitzar la feina del riu (ara en diuen serveis ecosistèmics) amb les ganes que tindria la gent d’anar a passejar pel riu ja que seria un entorn ple de biodiversitat, de frescor de bones vibracions (sempre que no ens passem amb les bicicletes).

I encara podem fer més per millorar la qualitat de l’aigua. A la cua del embassament  es podrien construir fàcilment uns aiguamolls. Aquests aiguamolls serien un sistema d'autodepuració de les aigües del riu de manera que i entrarien molts menys nutrients i per tant podríem controlar millor el creixement cianobactèries. De fet fa un temps vam presentar un projecte de creació aiguamolls a la cua que malauradament no va trobar finançament. Servirien, els aiguamolls, alhora per la retenció dels fangs i el sòlids de les crescudes, que així no acabarien al fons, fins i tot vam dissenyar un sistema per poder-los extreure desprès de les crescudes. Aquest aiguamoll seria un focus de biodiversitat i una atracció per les visites el embassament. Una revifalla per la vida a l’embassament (l’aigua seria més neta i transparent i per fi el castell del Foix s’emmirallaria en l’aigua, i no com ara que no ho pot fer per massa algues. El projecte està fet, només cal trobar algú que el pagui (i no és gens car).

Un altre punt important és el tema dels sediments del fons que ja hem dit que estan molt contaminats. Hem de tenir en compte que quan plou molt com que tenim sistemes integrats de sanejament (barregen aigües pluvials, domèstiques i industrial) una part de l’aigua no pot ser conduïda a les depuradores i va directament al riu, aportant sediments i aigües contaminades a l’embassament. Amb els aiguamolls impediríem que entressin directament al fons i es podrien retirar més fàcilment. Els fangs del fons seria millor no tocar-los, millor que es quedin confinats a l’embassament de moment. Si en algun moment tenim lloc per un abocador, per poder-los dipositar, i els molts diners que calen per poder fer una operació difícil i costosa podrem estudiar que és més convenient.  Obrir ara els desaigües de fons seria una irresponsabilitat i podria produir un problema de contaminació molt gran.

Fa més de 40 anys que es fan estudis de Limnología al embassament del Foix que a més ha estat una escola d'aprenentatge de molts estudiants de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Fins i tot  una part dels resultats dels estudiants s'han tingut en compte per part de l’ACA i per la Diputació de Barcelona. Aquesta darrera ha finançat  molts dels nostres treballs i té a les seves dependències el projecte de restauració de la cua de l’embassament. Per tot plegat recomanaríem de tots aquells que ara venen a dir-nos que s’ha de buidar l’embassament,  que abans caldria que examinessin la feina feta i que si cal actuar sigui per engegar d'una vegada per totes una visió global de la conca i establir les mesures per una gestió integrada. I no actuar a cop de notícia originada pels interessos d’alguns, que són els que van originar el problema, i que ara el volen solucionar com es feia fa temps, cridant més que els altres i no escoltant la veu dels que en saben.

Narcís Prat