LA GESTIÓ DE L'AIGUA VA PER BARRIS.

Article al Nou Nou.

https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/la-gestio-de-laigua-va-per-barris/

La gestió de l’aigua va per barris

El canvi climàtic ens fa anar de corcoll i no sabem ben bé com hi hem de reaccionar. El cicle de l’aigua és el més afectat i de fet estem patint una revolució de la hidrosfera en forma de tifons, huracans, DANA i altres fenòmens cada vegada més freqüents i intensos. De la sequera llarga i intensa del període 2020-2024, hem passat a una tardor del 2024 i una primavera del 2025 amb tempestes i inundacions i a una DANA amb efectes mai vistos al País Valencià. Depèn de a qui preguntis les solucions a aquest trasbals, aquestes poden ser totalment oposades. Si preguntem al barri tecnològic ens diran que tot es pot solucionar amb tecnologia i digitalització. Al barri verd del costat ens diuen que només valen les solucions basades en la naturalesa i que la tecnologia no és la solució.

En un congrés sobre l’aigua celebrat fa poc a Vic es pot veure com el barri tecnològic està en forma, ja que més del 90% de les comunicacions eren “pràctiques”. Poques parlaven dels rius com a ecosistemes. El barri tecnològic només veu el riu com un canal, el més important és que no falti aigua per beure i per regar. En el mateix congrés es va donar un premi a la proposta de la interconnexió de xarxes, un tub des de la Jonquera fins a l’Ebre (els transvasaments, vaja). L’aigua com una oportunitat de negoci (elogi de la digitalització).

Si haguéssiu anat a la Cimera de l’Aigua dels del barri del verd, us dirien que l’aigua és un actiu ambiental, que ens calen rius vius. Que calen solucions basades en la naturalesa. Que la tecnologia ens ha portat a l’atzucac actual. Que l’aigua no pot ser un negoci. Que la gestió de l’aigua ha de ser pública.
Podria ser que els barris s’entenguessin? No, mentre les solucions siguin les de la por. La por de quedar-nos sense aigua de boca. El pànic a la inundació. L’esglai a la desaparició de les platges. L’enuig de no poder anar a esquiar. El culte a la tecnologia del ciment. Com més recurs millor, ens diuen, calen més embassaments i dessaladores i molt especialment la famosa interconnexió de xarxes. És la política del “per si de cas” o de “com més millor”. La política de per què no hem fet el transvasament del Roina o de l’Ebre si era el més fàcil?

El model del barri de les tecnologies ha demostrat no ser la solució i ha tingut efectes molt destructius per a la vida en les aigües dolces. Necessitem un model diferent, com el de la sostenibilitat ambiental que prediquen els del barri del verd. No ens calen nous recursos, ens cal ser més eficients i diversificar les fonts. I millorar la qualitat de les nostres depuradores tot mantenint un cabal ambiental que asseguri la vida als rius. Més biodiversitat, més aigua de qualitat per a nosaltres. La Directiva Marc de l’Aigua ha posat unes bones bases per la política de sostenibilitat, però és insuficient per calmar la Revolució de la Hidrosfera.

 ACTES DEL MES DE MAIG DE 2025

21 de Maig. Aula extensió Universitària de Castelldefels

https://www.aulaexperientiacastelldefels.cat/qu%C3%A8-fem/3-trimestre-24-25

Xerrada 

El Delta del Llobregat: d’agro-ecosistema a Parc Temàtic?..

Resum: El Delta del Llobregat és de formació recent, de fet a finals del segle XVI una bona part era encara una llacuna (la de la Murtra) i no va ser fins a mitjans del segle XVIII que es va transformar en un agro-ecosistema on convivien els camps de conreu fèrtils degut al sistema de correderes que asseguraven la irrigació les quals convivien amb sistemes naturals (llacunes com La Ricarda, La Murtra o El Remolar) que eren antigues boques del riu i refugis de biodiversitat. Així va ser fins a mitjans del segle XX quan el creixement demogràfic va anar fragmentant l’espai agrari amb infraestructures i urbanitzacions, incloent un aeroport,  que poc a poc van transformar aquell gran espai obert amb el que ara en diem Parc Agrari, que no és res més que les restes d’aquell agro-ecosistema. Al mateix temps el creixement i la industrialització van abocar aigües contaminades cap a les correderes que portaven l’aigua cap a mar i servien per regar. Tot i la posterior construcció de depuradores la contaminació encara és present especialment en forma d’eutrofització de les aigües.

Tot plegat ha transformat totalment la tipologia del paisatge del Delta, des de un gran espai obert a on hi havia uns petits espais (pobles i alguna carretera) ocupats, a un espai molt ocupat per poblacions i infraestructures que deixen els espais naturals limitats a unes taques que no tenen continuïtat, i que estan a punt de quedar aïllades de tots els sistemes naturals propers quan s’urbanitzi la darrera zona que connecta el Garraf amb el Delta. Al final els espais naturals i els espais agraris seran com un Parc Temàtic per anar a veure ocells o saber com es cultiven carxofes. La planificació futura de l’Àrea Metropolitana i dels propis municipis segueix aquesta tendència amb el que es perdran no només els pocs valors naturals que queden sinó també la possibilitat de tenir un proveïment d’aliments segur en un món, a on la competència pels aliments es preveu extrema. Es pot dir que la democràcia i els ajuntaments democràtics han portat al Delta del Llobregat a la seva pèrdua d’identitat i a quedar relegat a un parc temàtic per els urbanites. Fa vint anys encara era possible revertir la situació, ara possiblement no. En el que dura una generació, la meva, hem vist com davant dels nostres ulls allò que consideràvem un desenvolupament equivocat fruit d’un règim autocràtic i que havíem de superar, no només no s’ha interromput, sinó que s’ha multiplicat. Tot plegat ha fet que el Delta del Llobregat hagi perdut gran part dels valors que volíem conservar a finals del segle passat.

26-27 de Maig. 

Jornades professionals de Biòlegs a les comarques Gironines. Blanes

.https://cbiolegs.cat/2025/04/11/jornades-biolegs-comarques-gironines-2025/

Dissabte, 24 de maig de 2025.
Sala d’actes de la Confraria de Pescadors de Blanes

9:30 h El paper de Blanes i el Jardí Marimurtra en la recerca del Profesor Ramon Margalef.

Resum: Blanes i el fundador del jardí Marimurtra de Blanes Karl Faust van tenir un paper molt important en els estudis del professor Margalef als anys quaranta, en uns moments on fins i tot sortir a l'estranger era complicat. El somini de tots dos de poder establir un centre de recerca Oceanogràfica a Blanes no es va poder fer realitat per un conjunt de circumstàncies. Tantmateix els cursos que es van organitzar i els estudis del plancton de la zona , van ser una bona escola d'aprenenetatge pel jove Margalef.

El llibre de Josep Maria Camarasa i Maria Elvira  "De la mar de Blanes al oceà Planetari", que repassa la correspondència entre els dos mantinguda entre 1943 i 1951, és d'obligada lectura per qui tingui interès en el tema. La recerca que va fer Margalef a Blanes potser no és de les més conegudes, però va ser important i un tast del que va seguir.

Farem un petit respàs a aquesta història i el que l'ajuda de Faust va significar per Margalef i l'Ecologia del país.