CRIMS CLIMÀTICS

https://teams.microsoft.com/l/meetup-join/19%3ameeting_ZWM0OWMxYWQtMjhiMC00OGYyLTljZDQtMDVhNjY5N2M1M2U1%40thread.v2/0?context=%7b%22Tid%22%3a%22a2313cab-b1c3-4f3a-bb11-2157447ddbb4%22%2c%22Oid%22%3a%2256d6454a-9082-4a83-aa66-f5a82e95650a%22%7d

Crims: Crims climàtics
En el planeta terra s'estan produint un conjunt de crims podrien portar a la biosfera a una crisi sense precedents. Per bordar el tema, el 4 de juny hi haurà a Barcelona una cimera de investigadors que mirant de “posar llum a la foscor”. L’Aula Magna de la Universitat de Barcelona els millors especialistes del moment ens explicaran primer quins són aquests crims, i quin és el responsable. Els sospitosos habituals són els gasos defectes hivernacle, però cal saber què hi ha al darrere de l'increment de aquests gasos sospitosos. Els crims estan provocant efectes mai vistos a la superfície de la terra, apart de les morts directes per onades de calor o inundacions, molts dels seus habitants es veuen obligats a fugir de casa seva i buscar Refugi en altres parts de la terra, són els Refugiats Climàtics. Però qui són aquests refugiats d'on venen? A on van? Que demanen?. Reclamen justícia climàtica, però què és la justícia climàtica? Com es practica? Quins efectes té? Per què és tan difícil fer respectar els drets de les víctmes dels crims climàtics i els seus familiars?. També podrem escoltar una sèrie d'investigadors que estan cercant solucions perquè els criminals no segueixin actuant. Tot i que ja s'han assenyalat actuacions contundents poder revertir els crims, aquells que gràcies a ells assoleixen situacions de privilegi o arrepleguen grans fortunes, evadeixen l'acció de la justícia climàtica. Tots aquells estiguin interessats en aquestes qüestions són convocats el dia 4 de juny a les 10 del matí a l'Aula Magna  de la Universitat de Barcelona.
Altrament per aquells qui no pugin assistir a aquesta jornada, el dia següent 5 de juny a les 13 del matí tindrà lloc un acte de presentació sintètica dels resultats de la cimera a càrrec del “subcomisari” Prat, que pel seu interès serà retransmet per a tots els que estiguin interessats a veure si entre tots podem ajudar a posar llum a la foscor.

 IMPRESSIONS DE LA LECTURA D'UN LLIBRE DE MIGUEL DELIBES

Gracias a Miguel... que nos das y nos has dado tanto

En una visita reciente a la biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Barcelona, me encontré con una novedad cuyo título “Gracias a la Vida” me llamó la atención. Inmediatamente identifiqué al autor como una de las personas que más sabe de la naturaleza España y que además es un excelente y persona, se trata de Miguel Delibes de Castro.

Quien no conoce a Miguel, debe saber que además de un científico brillante es una persona excelente y un sabio, del cual se aprende mucho en cada conversación con él. El subtítulo del libro es “La naturaleza indispensable” y nos habla de aquellos organismos que, o bien desconocemos o que consideramos como perjudiciales para nosotros y que sin embargo son indispensables para el funcionamiento de nuestra Biosfera. El profesor Delibes nos habla de las malas hierbas, las lombrices, los hongos, los buitres, los microbios, los murciélagos, los ostiones o los zorros, con un capítulo dedicado al fitoplancton que por mi formación como limnólogo me ha interesado quizás un poco más (aunque me ha faltado un guiño al Profesor Margalef).

El subtítulo del libro es: “Un planeta acogedor porque está vivo”, i en su prefacio Miguel trata de justificar por qué ha escrito este libro i que en si mismo es un texto enriquecedor. En resumen, el libro es un canto a la vida, aunque el mismo nos dice que “… es imposible excluir de sus páginas la preocupación y el dolor, porque la vida siempre lleva emparejada la muerte”, y demasiadas veces esta muerte es por eliminación por  causas antropocéntricas. Cada capítulo tiene un subtítulo que ya define el porqué de su elección, por ejemplo “Gracias a los hongos…que sustenta la vida en tierra firme”.  Los textos son a la vez amenos y rigurosos con una información y precisa y exhaustiva sin ser abusiva. Es de estos libros que uno podría leer en unas pocas horas, sin darse cuenta de que el tiempo pasa. También es un libro que por razones personales me ha emocionado. Hace algunos años mi esposa Maria Rieradevall y yo organizamos un ciclo de conferencias para la sección excursionista del pueblo, donde yo vivo, que se llamó “Animales de mala fama” cuyos protagonistas eran muchos de los que Miguel utiliza en su libro. Este año hace 10 años que Maria nos dejó, ella era también una persona maravillosa con un gran amor por la naturaleza.

Es un libro que advierte de los peligros a que está sometida nuestra Biodiversidad, pero también de la importancia que tienen las otras especies para nuestra propia supervivencia. Un libro indispensable. Como dice la contraportada es “un canto  a la asombrosa diversidad de vida que nos rodea, a la imprescindible naturaleza, de la mano de uno de los biólogos españoles más destacados”, a la que yo añadiría que es una de las mejores personas que he conocido. Recomiendo a todos los que lean estas líneas que lo compren, o si no, que lo busquen en la Biblioteca más cercana. Como la de la Facultad de Biología de la Universidad de Barcelona, las bibliotecas hacen un trabajo inmenso para que podemos estar informados y gocemos del placer de leer joyas como el libro de Miguel. 

 

L’aigua i els ecosistemes: La revolució de la hidrosfera.

DEPANA, dimarts 27 de Maig de 2025

Narcís Prat

Professor Emèrit d’Ecologia. Universitat de Barcelona

El nostre planeta està format en sa major part per aigua (2/3 de la superfície). L'aigua és l'essència i el motor que fa funcionar el nostre planeta. L'aigua és vida, la majoria de la biodiversitat del planeta viu a les aigües dolces i marines. I tota la vida a la terra ferma està lligada a la hidrosfera. Sense aigua no hi ha producció d'aliments, sense aigua no hi ha fusta, sense aigua no hi ha llet. La nostra civilització es pot dir que és una civilització hidràulica. Les aglomeracions urbanes són impossibles sense un sistema important de control de l'aigua, ja no només per el nostre consum individual, si no perquè tots els aliments que mengem han estat produïts gràcies al consum d’una quantitat d'aigua important per cultivar cereals, farratge o hortalisses. Només, necessitem dos litres d'aigua per sobreviure al dia, però cada dia fem servir l'equivalent a un sis mil litres d'aigua com aigua virtual, o sigui la que s'ha fet servir per, produir els aliments, per fabricar vestits, ordinadors o per construir les nostres cases.

Per poder fer tot això ja des de Mesopotàmia les grans conurbacions urbanes només són possibles amb la construcció de grans embassaments, la captació de l'aigua dels rius amb canals i el seu transport, a vegades a molts quilòmetres de distància, per la irrigació de àmplies superfícies per tal de produir aliments, especialment cereals. El segle XX va ser el segle del súper control de la hidrosfera amb la construcció de milers de embassaments, milers i milers de quilòmetres de canals i la transformació de milions de hectàrees de sistemes naturals a camps de irrigació fins i tot en el desert. Per això hem necessitat molta energia que ha provingut dels combustibles fòssils. Molts d’adobs i plaguicides que han contaminat les nostres aigües i els nostres aqüífers que hem anat buidant. Tot plegat s’ha vist com el triomf de l'home sobre la naturalesa salvatge i la manifestació de què és possible domesticar la naturalesa per la nostra conveniència Però arribat un moment en què aquesta alteració del cicle de l'aigua ens ha portat a modificar les condicions de funcionament del Planeta, de manera que tot el que li hem fet a la hidrosfera ara ens ho torna, en forma de gran sequeres, d’inundacions catastròfiques, tifons i huracans, grans incendis i desaparició de les costes per la pujada del nivell del mar. Hem canviat la temperatura del mar, hem augmentat l’evaporació i la evapotranspiració, hem canviat el cicle de l’aigua. La hidrosfera ens avisa i reclama un canvi en la nostra manera de gestionar l'aigua. Les decisions que prenem en els propers anys poden agreujar encara més aquesta revolució i portar el planeta Aigua a una situació límit on l’home podrà tenir problemes per poder viure en gran part de la terra ferma. En lloc de dominar l’Aigua hem de prendre compartir amb ella la nostra esfera de la vida. Hi som a temps) Hem arribar a un punt crític?. Que caldria fer?.

XIII JORNADES AMBIENTALS TORRES EARTH

4 de Juny, Aula Magna UB

Repensar el capitalisme per evitar el col·lapse»

En aquesta jornada de debat s’explorarà com el dret ambiental, juntament amb un replantejament 

profund del model econòmic, poden esdevenir eines clau per impulsar accions

urgents i efectives davant la crisi ambiental actual.

Mès informació en català, castell'a i anglès a:

https://www.jornadesambientals.com/

 LA GESTIÓ DE L'AIGUA VA PER BARRIS.

Article al Nou Nou.

https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/la-gestio-de-laigua-va-per-barris/

La gestió de l’aigua va per barris

El canvi climàtic ens fa anar de corcoll i no sabem ben bé com hi hem de reaccionar. El cicle de l’aigua és el més afectat i de fet estem patint una revolució de la hidrosfera en forma de tifons, huracans, DANA i altres fenòmens cada vegada més freqüents i intensos. De la sequera llarga i intensa del període 2020-2024, hem passat a una tardor del 2024 i una primavera del 2025 amb tempestes i inundacions i a una DANA amb efectes mai vistos al País Valencià. Depèn de a qui preguntis les solucions a aquest trasbals, aquestes poden ser totalment oposades. Si preguntem al barri tecnològic ens diran que tot es pot solucionar amb tecnologia i digitalització. Al barri verd del costat ens diuen que només valen les solucions basades en la naturalesa i que la tecnologia no és la solució.

En un congrés sobre l’aigua celebrat fa poc a Vic es pot veure com el barri tecnològic està en forma, ja que més del 90% de les comunicacions eren “pràctiques”. Poques parlaven dels rius com a ecosistemes. El barri tecnològic només veu el riu com un canal, el més important és que no falti aigua per beure i per regar. En el mateix congrés es va donar un premi a la proposta de la interconnexió de xarxes, un tub des de la Jonquera fins a l’Ebre (els transvasaments, vaja). L’aigua com una oportunitat de negoci (elogi de la digitalització).

Si haguéssiu anat a la Cimera de l’Aigua dels del barri del verd, us dirien que l’aigua és un actiu ambiental, que ens calen rius vius. Que calen solucions basades en la naturalesa. Que la tecnologia ens ha portat a l’atzucac actual. Que l’aigua no pot ser un negoci. Que la gestió de l’aigua ha de ser pública.
Podria ser que els barris s’entenguessin? No, mentre les solucions siguin les de la por. La por de quedar-nos sense aigua de boca. El pànic a la inundació. L’esglai a la desaparició de les platges. L’enuig de no poder anar a esquiar. El culte a la tecnologia del ciment. Com més recurs millor, ens diuen, calen més embassaments i dessaladores i molt especialment la famosa interconnexió de xarxes. És la política del “per si de cas” o de “com més millor”. La política de per què no hem fet el transvasament del Roina o de l’Ebre si era el més fàcil?

El model del barri de les tecnologies ha demostrat no ser la solució i ha tingut efectes molt destructius per a la vida en les aigües dolces. Necessitem un model diferent, com el de la sostenibilitat ambiental que prediquen els del barri del verd. No ens calen nous recursos, ens cal ser més eficients i diversificar les fonts. I millorar la qualitat de les nostres depuradores tot mantenint un cabal ambiental que asseguri la vida als rius. Més biodiversitat, més aigua de qualitat per a nosaltres. La Directiva Marc de l’Aigua ha posat unes bones bases per la política de sostenibilitat, però és insuficient per calmar la Revolució de la Hidrosfera.

 ACTES DEL MES DE MAIG DE 2025

21 de Maig. Aula extensió Universitària de Castelldefels

https://www.aulaexperientiacastelldefels.cat/qu%C3%A8-fem/3-trimestre-24-25

Xerrada 

El Delta del Llobregat: d’agro-ecosistema a Parc Temàtic?..

Resum: El Delta del Llobregat és de formació recent, de fet a finals del segle XVI una bona part era encara una llacuna (la de la Murtra) i no va ser fins a mitjans del segle XVIII que es va transformar en un agro-ecosistema on convivien els camps de conreu fèrtils degut al sistema de correderes que asseguraven la irrigació les quals convivien amb sistemes naturals (llacunes com La Ricarda, La Murtra o El Remolar) que eren antigues boques del riu i refugis de biodiversitat. Així va ser fins a mitjans del segle XX quan el creixement demogràfic va anar fragmentant l’espai agrari amb infraestructures i urbanitzacions, incloent un aeroport,  que poc a poc van transformar aquell gran espai obert amb el que ara en diem Parc Agrari, que no és res més que les restes d’aquell agro-ecosistema. Al mateix temps el creixement i la industrialització van abocar aigües contaminades cap a les correderes que portaven l’aigua cap a mar i servien per regar. Tot i la posterior construcció de depuradores la contaminació encara és present especialment en forma d’eutrofització de les aigües.

Tot plegat ha transformat totalment la tipologia del paisatge del Delta, des de un gran espai obert a on hi havia uns petits espais (pobles i alguna carretera) ocupats, a un espai molt ocupat per poblacions i infraestructures que deixen els espais naturals limitats a unes taques que no tenen continuïtat, i que estan a punt de quedar aïllades de tots els sistemes naturals propers quan s’urbanitzi la darrera zona que connecta el Garraf amb el Delta. Al final els espais naturals i els espais agraris seran com un Parc Temàtic per anar a veure ocells o saber com es cultiven carxofes. La planificació futura de l’Àrea Metropolitana i dels propis municipis segueix aquesta tendència amb el que es perdran no només els pocs valors naturals que queden sinó també la possibilitat de tenir un proveïment d’aliments segur en un món, a on la competència pels aliments es preveu extrema. Es pot dir que la democràcia i els ajuntaments democràtics han portat al Delta del Llobregat a la seva pèrdua d’identitat i a quedar relegat a un parc temàtic per els urbanites. Fa vint anys encara era possible revertir la situació, ara possiblement no. En el que dura una generació, la meva, hem vist com davant dels nostres ulls allò que consideràvem un desenvolupament equivocat fruit d’un règim autocràtic i que havíem de superar, no només no s’ha interromput, sinó que s’ha multiplicat. Tot plegat ha fet que el Delta del Llobregat hagi perdut gran part dels valors que volíem conservar a finals del segle passat.

26-27 de Maig. 

Jornades professionals de Biòlegs a les comarques Gironines. Blanes

.https://cbiolegs.cat/2025/04/11/jornades-biolegs-comarques-gironines-2025/

Dissabte, 24 de maig de 2025.
Sala d’actes de la Confraria de Pescadors de Blanes

9:30 h El paper de Blanes i el Jardí Marimurtra en la recerca del Profesor Ramon Margalef.

Resum: Blanes i el fundador del jardí Marimurtra de Blanes Karl Faust van tenir un paper molt important en els estudis del professor Margalef als anys quaranta, en uns moments on fins i tot sortir a l'estranger era complicat. El somini de tots dos de poder establir un centre de recerca Oceanogràfica a Blanes no es va poder fer realitat per un conjunt de circumstàncies. Tantmateix els cursos que es van organitzar i els estudis del plancton de la zona , van ser una bona escola d'aprenenetatge pel jove Margalef.

El llibre de Josep Maria Camarasa i Maria Elvira  "De la mar de Blanes al oceà Planetari", que repassa la correspondència entre els dos mantinguda entre 1943 i 1951, és d'obligada lectura per qui tingui interès en el tema. La recerca que va fer Margalef a Blanes potser no és de les més conegudes, però va ser important i un tast del que va seguir.

Farem un petit respàs a aquesta història i el que l'ajuda de Faust va significar per Margalef i l'Ecologia del país.

Actes i Xerrades

 

Actes i Xerrades

MES DE MARÇ

activitats pel dia mundial de l'aigua a mataro

Podeu consultar les activitats que fan dins del cicle "Les Cares de l'Aigua"

https://www.culturamataro.cat/agenda-cultura/les-cares-de-laigua-a-mataro

M'han convidat a una taula rodona que promet ser molt interessant