LA GESTIÓ DE L'AIGUA VA PER BARRIS.

Article al Nou Nou.

https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/la-gestio-de-laigua-va-per-barris/

La gestió de l’aigua va per barris

El canvi climàtic ens fa anar de corcoll i no sabem ben bé com hi hem de reaccionar. El cicle de l’aigua és el més afectat i de fet estem patint una revolució de la hidrosfera en forma de tifons, huracans, DANA i altres fenòmens cada vegada més freqüents i intensos. De la sequera llarga i intensa del període 2020-2024, hem passat a una tardor del 2024 i una primavera del 2025 amb tempestes i inundacions i a una DANA amb efectes mai vistos al País Valencià. Depèn de a qui preguntis les solucions a aquest trasbals, aquestes poden ser totalment oposades. Si preguntem al barri tecnològic ens diran que tot es pot solucionar amb tecnologia i digitalització. Al barri verd del costat ens diuen que només valen les solucions basades en la naturalesa i que la tecnologia no és la solució.

En un congrés sobre l’aigua celebrat fa poc a Vic es pot veure com el barri tecnològic està en forma, ja que més del 90% de les comunicacions eren “pràctiques”. Poques parlaven dels rius com a ecosistemes. El barri tecnològic només veu el riu com un canal, el més important és que no falti aigua per beure i per regar. En el mateix congrés es va donar un premi a la proposta de la interconnexió de xarxes, un tub des de la Jonquera fins a l’Ebre (els transvasaments, vaja). L’aigua com una oportunitat de negoci (elogi de la digitalització).

Si haguéssiu anat a la Cimera de l’Aigua dels del barri del verd, us dirien que l’aigua és un actiu ambiental, que ens calen rius vius. Que calen solucions basades en la naturalesa. Que la tecnologia ens ha portat a l’atzucac actual. Que l’aigua no pot ser un negoci. Que la gestió de l’aigua ha de ser pública.
Podria ser que els barris s’entenguessin? No, mentre les solucions siguin les de la por. La por de quedar-nos sense aigua de boca. El pànic a la inundació. L’esglai a la desaparició de les platges. L’enuig de no poder anar a esquiar. El culte a la tecnologia del ciment. Com més recurs millor, ens diuen, calen més embassaments i dessaladores i molt especialment la famosa interconnexió de xarxes. És la política del “per si de cas” o de “com més millor”. La política de per què no hem fet el transvasament del Roina o de l’Ebre si era el més fàcil?

El model del barri de les tecnologies ha demostrat no ser la solució i ha tingut efectes molt destructius per a la vida en les aigües dolces. Necessitem un model diferent, com el de la sostenibilitat ambiental que prediquen els del barri del verd. No ens calen nous recursos, ens cal ser més eficients i diversificar les fonts. I millorar la qualitat de les nostres depuradores tot mantenint un cabal ambiental que asseguri la vida als rius. Més biodiversitat, més aigua de qualitat per a nosaltres. La Directiva Marc de l’Aigua ha posat unes bones bases per la política de sostenibilitat, però és insuficient per calmar la Revolució de la Hidrosfera.

 ACTES DEL MES DE MAIG DE 2025

21 de Maig. Aula extensió Universitària de Castelldefels

https://www.aulaexperientiacastelldefels.cat/qu%C3%A8-fem/3-trimestre-24-25

Xerrada 

El Delta del Llobregat: d’agro-ecosistema a Parc Temàtic?..

Resum: El Delta del Llobregat és de formació recent, de fet a finals del segle XVI una bona part era encara una llacuna (la de la Murtra) i no va ser fins a mitjans del segle XVIII que es va transformar en un agro-ecosistema on convivien els camps de conreu fèrtils degut al sistema de correderes que asseguraven la irrigació les quals convivien amb sistemes naturals (llacunes com La Ricarda, La Murtra o El Remolar) que eren antigues boques del riu i refugis de biodiversitat. Així va ser fins a mitjans del segle XX quan el creixement demogràfic va anar fragmentant l’espai agrari amb infraestructures i urbanitzacions, incloent un aeroport,  que poc a poc van transformar aquell gran espai obert amb el que ara en diem Parc Agrari, que no és res més que les restes d’aquell agro-ecosistema. Al mateix temps el creixement i la industrialització van abocar aigües contaminades cap a les correderes que portaven l’aigua cap a mar i servien per regar. Tot i la posterior construcció de depuradores la contaminació encara és present especialment en forma d’eutrofització de les aigües.

Tot plegat ha transformat totalment la tipologia del paisatge del Delta, des de un gran espai obert a on hi havia uns petits espais (pobles i alguna carretera) ocupats, a un espai molt ocupat per poblacions i infraestructures que deixen els espais naturals limitats a unes taques que no tenen continuïtat, i que estan a punt de quedar aïllades de tots els sistemes naturals propers quan s’urbanitzi la darrera zona que connecta el Garraf amb el Delta. Al final els espais naturals i els espais agraris seran com un Parc Temàtic per anar a veure ocells o saber com es cultiven carxofes. La planificació futura de l’Àrea Metropolitana i dels propis municipis segueix aquesta tendència amb el que es perdran no només els pocs valors naturals que queden sinó també la possibilitat de tenir un proveïment d’aliments segur en un món, a on la competència pels aliments es preveu extrema. Es pot dir que la democràcia i els ajuntaments democràtics han portat al Delta del Llobregat a la seva pèrdua d’identitat i a quedar relegat a un parc temàtic per els urbanites. Fa vint anys encara era possible revertir la situació, ara possiblement no. En el que dura una generació, la meva, hem vist com davant dels nostres ulls allò que consideràvem un desenvolupament equivocat fruit d’un règim autocràtic i que havíem de superar, no només no s’ha interromput, sinó que s’ha multiplicat. Tot plegat ha fet que el Delta del Llobregat hagi perdut gran part dels valors que volíem conservar a finals del segle passat.

26-27 de Maig. 

Jornades professionals de Biòlegs a les comarques Gironines. Blanes

.https://cbiolegs.cat/2025/04/11/jornades-biolegs-comarques-gironines-2025/

Dissabte, 24 de maig de 2025.
Sala d’actes de la Confraria de Pescadors de Blanes

9:30 h El paper de Blanes i el Jardí Marimurtra en la recerca del Profesor Ramon Margalef.

Resum: Blanes i el fundador del jardí Marimurtra de Blanes Karl Faust van tenir un paper molt important en els estudis del professor Margalef als anys quaranta, en uns moments on fins i tot sortir a l'estranger era complicat. El somini de tots dos de poder establir un centre de recerca Oceanogràfica a Blanes no es va poder fer realitat per un conjunt de circumstàncies. Tantmateix els cursos que es van organitzar i els estudis del plancton de la zona , van ser una bona escola d'aprenenetatge pel jove Margalef.

El llibre de Josep Maria Camarasa i Maria Elvira  "De la mar de Blanes al oceà Planetari", que repassa la correspondència entre els dos mantinguda entre 1943 i 1951, és d'obligada lectura per qui tingui interès en el tema. La recerca que va fer Margalef a Blanes potser no és de les més conegudes, però va ser important i un tast del que va seguir.

Farem un petit respàs a aquesta història i el que l'ajuda de Faust va significar per Margalef i l'Ecologia del país.

Actes i Xerrades

 

Actes i Xerrades

MES DE MARÇ

activitats pel dia mundial de l'aigua a mataro

Podeu consultar les activitats que fan dins del cicle "Les Cares de l'Aigua"

https://www.culturamataro.cat/agenda-cultura/les-cares-de-laigua-a-mataro

M'han convidat a una taula rodona que promet ser molt interessant

      

 LA REVOLUCIÓ DE LA HIDROSFERA

Recentment he fet un parell de xerrades sobre com la Hidrosfera està responent al maltractment a la que l'estem sometent, inspirat pel llibre de J. Rifkin "Aqua" que us recomano.

Podeu veure la meva intervenció a Vilassar de Mar feta el 25 de Febrer al video

https://www.youtube.com/watch?v=7takShHtKqg

També podeu consultar la pàgina web del grup FEHM on podeu trobar  alguna de les meves presentacions sobre el tema i l'aigua en general.

https://www.fehm.cat/el-raco-de-narcis-prat/

 PERQUÈ RETIRAR LES MULTES ALS MUNICIPIS QUE NO HAN COMPLERT EL DECRET DE SEQUERA POT SER UNA MESURA QUE ENS FACI RETROCEDIR EN LA SOSTENIBILITAT DEL CICLE DE L'AIGUA?

Ho he intentat explicar per TV3

https://www.3cat.cat/3cat/30012025/video/6322594/

A partir de 2h 04

Limits planetaris: L'aigua motor i essència de la vida.

 

L'AIGUA MOTOR I ESSÈNCIA DE LA VIDA

El pasat 11 de Novembre vaig una conferència a Andorra amb el títol d'Aigua, motor i essència de la vida. Faig un respàs del significat de l'aigua per a la vida, no només per la nostra sinó el seu paper en el funcionament de la Biosfera.

Formava part dels Debats de Recerca que organitza la Societaty Ansorrana de ciències i que es va allargar 2 dies, podeu veure les ponències a: 

https://www.youtube.com/playlist?list=PLKTKDF90U-SzMTKmQkS1DLy8KsBckJieO

La meva xerrada és al bloc 1 

https://www.youtube.com/watch?v=a0EZgvA-tzw&list=PLKTKDF90U-SzMTKmQkS1DLy8KsBckJieO&index=18

Va des de el minut 23  fins a 1h 12´, si teniu paciència per veure'l.

el dia 12 es varen fer moltes xerrades en temes de canvi climàtic i aigua i altres més centrats en el cas d'Andorra. Us ho recomano pels més interessats en el cicle de l'aigua en zones de muntanya.

Salut a tothom

 Reflexions sobre la urbanització de les tres xemeneies. 

Publicat a El Periódico, dissabte 16 de Novembre. Cal seguir amb el mateix tipus de transformació urbanística com si encara fóssim al segle XX?.

Les tres xemeneies: un projecte vulnerable

Narcís Prat

Les inundacions de València han posat sobre la taula la necessitat d’estudiar millor la problemàtica de les inundacions i repensar l’urbanisme. El projecte de les tres xemeneies han estat qüestionats en els darrers dies perquè els terrenys són inundables. Per saber si un terreny és inundable és pot fer de moltes maneres. El càlcul del període de retorn n’és un i pel que sembla amb mesures correctores podria ser de 500 anys. Però el concepte de període de retorn és estadístics, el que vol dir que la inundació es podria produir demà mateix. Aquest concepte ens dona una falsa sensació de seguretat, al igual que el fet que el Besòs estigui canalitzat al llarg de molts kilòmetres i que el surti de mare sembla impossible.

Però no és pot entendre el risc sense saber la vulnerabilitat del territori. El territori tal com està és poc vulnerable, si s’inunda no es perdran bens ni infraestructures, mentre que el territori ple de cases i serveis serà molt vulnerable. Solució,  protegir-lo amb sistemes d’alarma, paviments que permetin la infiltració de l’aigua i altres mesures. Al estar canalitzat confiem que les riuades del Besòs aniran cap a mar i no afectaran els barris que hi ha al cantó. Però tot i que el període de retorn de la canalització sigui de 500 anys, amb una DANA a la capçalera del Congost o del Tenes i pluges de més de 400 litres per metre quadrat, que podria passar?. En el pitjor dels escenaris si el riu desbordés a Santa Coloma, l’aigua baixaria ràpidament cap a la desembocadura pels carrers i acabaria anant cap al sector de les tres xemeneies. Si la zona estes com avui l’aigua aniria al mar, però si es fa el pla actual, els edificis que hi hauran a la zona faran de barrera i s’inundaria tota la zona baixa del marge esquerra del Besòs. Probabilitat? Baixa, Vulnerabilitat, enorme.

Els períodes de retorn es calculen per aigua, però com s’ha vist a València els rius han portat molt de fang, arbres, containers i cotxes. Aquest material pot malmetre els murs de contenció amb la velocitat a la que baixen i poden acumular-se en ponts amb el que el calat del riu disminueixi i farà que es desbordi amb cabals inferiors als del període de retorn. Tampoc cal menystenir que l’aigua que caigui a Santa Coloma i Sant Adrià no pugui ser absorbida pel clavegueram i per tant s’origini una ona d’inundació, independent de l’aigua del riu, que haurà de sortir a mar. Però si hi ha edificis i infraestructures, podrà sortir?

I que passa amb el nivell del mar i la potència de les tempestes de cara al futur?. Tots els pronòstics que tenim és que les tempestes seran més fortes e incloent mànegues que tocaran a terra i el nivell del mar pujarà cada vegada més ràpid. Les platges retrocediran i, si al darrera no espai, arribaran aviat a les primeres edificacions. Per protegir-les haurem de fer dics. Doncs ja podeu advertir als habitats de la zona que en el futur no podran anar a la platja i que s’hauran de conformar amb la piscina. Que el tema del nivell del mar i els riscos associats al seu increment no es discuteixi més, em sembla molt sorprenent.

Barcelona i Catalunya pretenem ser exemples de sostenibilitat pel món i de modernitat per les seves transformacions urbanes. El projecte de les tres xemeneies no és sostenible ja que és molt vulnerable. La lliçó de València obliga a replantejar-se l’urbanisme i fer el territori més resistent i resilient als canvis ambientals. El contrari serà repetir els errors que porten al desastre.

Enllaç al diari:

https://www.elperiodico.com/es/opinion/20241116/tres-xemeneies-proyecto-vulnerable-articulo-narcis-prat-1117264548