CAL BUIDAR L'EMBASSAMENT DEL FOIX?

NARCÍS PRAT

Professor Emèrit d’Ecologia de la Universitat de Barcelona

Avui, 23 de Setembre de 2025,  hem tornat a escoltar diverses institucions que es queixaven de les inundacions provocades pel sobreeiximent de l'embassament del Foix i l’avinguda que es va produir riu avall fa uns mesos i reclamant de buidar l’embassament i obrir els desaigües del fons del embassament . S’insisteix en demanar un canvi de gestió del embassament per controlar les avingudes, i fins i tot, que es buidi dels sediments que s’hi ha acumulat al llarg dels anys per tenir més capacitat de regulació. Aquesta visió tant simplificada del la funció de l'embassament oblida molts aspectes, entre ells la qualitat de l'aigua i dels seus sediments. L'embassament del Foix és un ecosistema viu i fa de “notari” del que passa a la conca. Per poder-lo gestionar cal saber que és el que li arriba, i els efectes que això té sobre les seves aigües. Per tenir en compte tots els aspectes ens caldria una “Gestió Integrada de la conca del Foix” que superi la situació actual. Quina és la situació?

Examinem en primer lloc la capacitat de l'embassament per controlar grans avingudes. L’avinguda de període de retorn  de 500anys (Q500) de la conca del Foix a Cubelles, és de 654,52 m3/seg (Diagnosi dels Espais fluvial, ACA) i amb aquesta avinguda un 13% del municipi s’inundaria, unes 34 Ha. La del mes de Maig va ser de 400. Recorden que la Q500 és un valor sortit de les estadístiques dels cabals mesurats fins ara. Però això no vol dir que una avinguda com aquesta ja no es tornarà a repetir fins d’aquí a alguns centenars d’anys. De fet es podria produir la setmana o el més vinent i aquest darrer cap de setmana n’hem tingut una llicó. També cal pensar que amb el canvi climàtic aquests valor poden anar a l’alça. Amb una DANA com la de València possiblement el cabal del riu podria ser molt superior. Actualment amb la Q500 el embassament (si estès buit i sense fangs) tardaria unes 2 hores a omplir-se, tal com està ara (amb el fang que hi ha) una hora i escaig. Al meu entendre pel control de la inundació no s’hauria de confiar amb la capacitat del embassament (perquè és petit), sinó en tenir les zones d’inundables aigües avall en situació de poder engolir les avingudes.  Qui vulgui protegit la part baixa del riu de les inundacions el que hauria de fer és retirar tot allò que hi hagi construint en zona inundable i adequar les infraestructures a aquesta situació. Quedar-se amb la idea de què sí buidem l'embassament no tindrem problemes d'inundació és absurd. Però es pot mantenir sempre un embassament buit (o amb possibilitat de buidar-lo en una hora i mitja) sense tenir en compte les altres aspectes?. Es possible treure els llots del fons sense patir un risc ambiental molt gran perquè estan molt contaminats?. I que passa amb altres usos del embassament com el de regar o el recreatiu?. Que en sabem de la qualitat de l’aigua del pantà?

L'embassament del Foix es va construir per a regar la zona de Vilanova i la Geltrú, però actualment és en realitat el sistema de depuració terciari la depuradora de Vilafranca del Penedès i el consum per reg és relativament petit (tot i que en situació normal el riu queda sec a partir de l’embassament). En situació de cabal base, quan no plou, el  riu Foix, quan entra el embassament porta sobretot aigua del Llobregat. La utilització intensa que es fa a la conca dels limitats recursos hídrics propis del Foix, fa que la majoria de les seves rieres circulin seques la major part de l'any. Vilafranca si no fos pel transvasament de les aigües del Llobregat des d’Abrera no tindria recursos suficients per tots els seus usos.  La depuradora de Vilafranca del Penedès té un reactor biològic que depura les aigües  de la ciutat i altres municipis, però també d’alguns polígons industrials. Però tot i que la depuradora funcionés bé 365 dies a l’any les 24 hores (cosa que no sempre és així) l’aigua depurada no tindria la qualitat suficient per evitar que tant el riu com l’embassament tinguin un estat de les aigües inferior a bo. Perquè?

En primer lloc la depuradora no té encara un tractament terciari i per tant, no tracta els nutrients, és a dir el nitrogen i el fòsfor que en quantitats molt elevades son abocades al riu i que arriben a l'embassament. Això provoca una gran eutròfia per la proliferació enorme d’algues (rècord dels embassaments de Catalunya), que a més son cianofícies i especialment del gènere  Mycrocistis, un alga que en certes condicions pot arribar a ser tòxica. Al llarg de molts mesos l'aigua del embassament és de un intens color verd. Quan es moren són arrossegades pel vent cap les vores on es moren i deixen un fanguer d’un color blau verdós que s’omple tot seguit de mosques. Aquest embassament és hipertròfic amb valors de clorofil·la dels més grans del món. Coneixem molt bé com funciona aquest embassament, ja que fa molts anys que s'ha estudiat.

Un altre problema important que té el embassament són els fangs que s’han acumulat al llarg dels anys i que ara diuen que volen treure. Però aquets fangs estan molt contaminats. Per tant si obrim (com diuen volen fer) els desaigües del fons, riu avall aniran sortint metalls pesant, pesticides.. tot el que us pugueu imaginar.  On aniran aquests fangs?. Primer empastifaran el riu i en les avingudes aniran cap a mar a on s’acumularan a la flora i fauna marina, amb les conseqüències que tot això pot tenir. De veritat que volem buidar l’embassament de fangs i contaminar el riu, es aqüífers i el mar? I amb aquest buidatge, no guanyarem gaire capacitat davant d’un gran avinguda.

L'embassament és també un sistema viu. un dels seus habitants més coneguts és el Silur,  espècie de peix que pot assolir fins a 3 metres de longitud. Un peix que ha estat introduït en els nostres ecosistemes aquàtics, tant per alguns pescadors que el van transportant d’un a altre embassament com per organismes oficials (El consell comarcal d’Osona el va introduir a Sau per promoure la pesca esportiva). L'efecte d'aquest peix sobre el funcionament dels ecosistemes aquàtics és enorme, ja que  és un gran depredador de molts altres peixos no només al embassament, sinó com que remunta el riu, es menja els altres peixos i transforma totalment l'ecosistema. Entre altres coses per la seva forma de moure’s, a la cua del embassament, per exemple, remou el fang del fons i fa que hi hagi més nutrients a l’aigua, més eutrofització, menys qualitat de l’aigua. Vaja un regal enverinat que ens van portar del Danubi.

Aquest tram de riu, a més te altres espècies invasores com el cranc  americà que també contribueix a que les aigües del riu tinguin una qualitat ecològica dolenta i a la seva terbolesa.  D’altra banda el bosc de ribera del riu Foix es redueix a una petita franja de pocs metres ja que el riu circula entre dos marges molt alts amb molta pendent i una filera d’arbres. Això és degut que durant anys s'ha anat estrenyent la llera del riu per augmentar quantitat de terra cultivable. La situació precària del bosc de ribera es veu accentuada per la proliferació de la canya, que li agraden els marges costeruts i els nutrients, si té llum.

En resum que buidar l’embassament pot tenir conseqüències molt indesitjables i que costaran molts diners. Buidar l’embassament de fangs (que s’haurien de portar a un abocador de residus especial) costaria uns quants milions d’Euros que hauríem de pagar entre tots. I tot això perquè fa uns anys el consistori va donar permisos (i l’autoritat de l’aigua d’aquells moments ho va permetre) per construir en zona inundable. I ara per intentar protegir la part del poble que està en zona inundable, hem de gastar molts diners que vindran de les butxaques dels contribuents. I que, a més, no serviran de res, perquè amb el canvi climàtic les crescudes poden ser més fortes i l’embassament tot i que estigui buit no les podrà controlar (com a molt donarà una mica més de temps perquè la gent pugi fugir corrents). Tot s’ha estudiat i els tècnics i científics ho tenim molt clar. Sembla que hem tornat al temps en que sortir a la premsa i tenir ciutadans empipats i mal informats és més important que la opinió dels científics, no fos cas que perdéssim vots en les properes eleccions.

 

Possibles solucions

Si se’m permet, i amb l’experiència d’haver estudiat el Foix des de fa 40 anys, m’agradaria proposar algunes solucions per fer una gestió integrada de la Conca.

En primer lloc caldria disminuir el consum d’aigua de la conca aigües amunt de l’embassament i regenerar les aigües depurades per a usos de regadiu, així es podia disminuir l’extracció d’aigua dels pous i deixar que les fonts tornin a brollar com abans. El riu augmentaria la seva qualitat i hi anirien menys nutrients que s’aprofitarien als camps de conreu.

En segon lloc cal una millor depuració de les aigües, especialment de la depuradora de Vilafranca, amb un procediment terciari que tregui fòsfor i nitrogen per disminuir l’eutròfia de l’embassament.  De fet en el pla de mesures del Pla de Gestió de Districte de Catalunya, fet per l’ACA, ja està previst la construcció d'un sistema terciari amb un cost elevat que pagarem tots mitjançant el cànon de l’aigua. Aquesta solució ja està en camí, però com que el Foix no te garantit cap cabal ambiental, les aigües que van al embassament moltes vegades seran només les de la depuradora i amb això encara l’aportació de nutrients serà considerable. S’ha de fixar un cabal ambiental al riu, o fer complir, com  a mínim, els que ja estan calculats.

Una altra manera de millorar la qualitat de l’aigua abans no arribi al embassament seria una bona restauració dels boscos de ribera a tota la conca i especialment a la zona entre Vilafranca i la cua del embassament. Per això caldria donar més espai al riu, trencar l’estructura actual del riu (gairebé en forma de calaix) i deixar que torni a circular lentament per la llera, que s’entretingui abans d’arribar al riu i d’aquesta manera es vagi auto depurant, ja que els sistemes de ribera absorbeixen també nutrients del riu. Un riu ample permetria també establir un bon corredor verd en que es podria compatibilitzar la feina del riu (ara en diuen serveis ecosistèmics) amb les ganes que tindria la gent d’anar a passejar pel riu ja que seria un entorn ple de biodiversitat, de frescor de bones vibracions (sempre que no ens passem amb les bicicletes).

I encara podem fer més per millorar la qualitat de l’aigua. A la cua del embassament  es podrien construir fàcilment uns aiguamolls. Aquests aiguamolls serien un sistema d'autodepuració de les aigües del riu de manera que i entrarien molts menys nutrients i per tant podríem controlar millor el creixement cianobactèries. De fet fa un temps vam presentar un projecte de creació aiguamolls a la cua que malauradament no va trobar finançament. Servirien, els aiguamolls, alhora per la retenció dels fangs i el sòlids de les crescudes, que així no acabarien al fons, fins i tot vam dissenyar un sistema per poder-los extreure desprès de les crescudes. Aquest aiguamoll seria un focus de biodiversitat i una atracció per les visites el embassament. Una revifalla per la vida a l’embassament (l’aigua seria més neta i transparent i per fi el castell del Foix s’emmirallaria en l’aigua, i no com ara que no ho pot fer per massa algues. El projecte està fet, només cal trobar algú que el pagui (i no és gens car).

Un altre punt important és el tema dels sediments del fons que ja hem dit que estan molt contaminats. Hem de tenir en compte que quan plou molt com que tenim sistemes integrats de sanejament (barregen aigües pluvials, domèstiques i industrial) una part de l’aigua no pot ser conduïda a les depuradores i va directament al riu, aportant sediments i aigües contaminades a l’embassament. Amb els aiguamolls impediríem que entressin directament al fons i es podrien retirar més fàcilment. Els fangs del fons seria millor no tocar-los, millor que es quedin confinats a l’embassament de moment. Si en algun moment tenim lloc per un abocador, per poder-los dipositar, i els molts diners que calen per poder fer una operació difícil i costosa podrem estudiar que és més convenient.  Obrir ara els desaigües de fons seria una irresponsabilitat i podria produir un problema de contaminació molt gran.

Fa més de 40 anys que es fan estudis de Limnología al embassament del Foix que a més ha estat una escola d'aprenentatge de molts estudiants de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Fins i tot  una part dels resultats dels estudiants s'han tingut en compte per part de l’ACA i per la Diputació de Barcelona. Aquesta darrera ha finançat  molts dels nostres treballs i té a les seves dependències el projecte de restauració de la cua de l’embassament. Per tot plegat recomanaríem de tots aquells que ara venen a dir-nos que s’ha de buidar l’embassament,  que abans caldria que examinessin la feina feta i que si cal actuar sigui per engegar d'una vegada per totes una visió global de la conca i establir les mesures per una gestió integrada. I no actuar a cop de notícia originada pels interessos d’alguns, que són els que van originar el problema, i que ara el volen solucionar com es feia fa temps, cridant més que els altres i no escoltant la veu dels que en saben.

Narcís Prat

 

Foc, tempestes: Emergència als rius?
Passa tot sovint que després d'un gran incendi forestal arriben fortes tempestes. Com  conseqüència la pluja arrossega cap als rius gran quantitat de cendres de forma sobtada  i això té efectes importants en la seva fauna i flora. Un aspecte que ha estat ignorat nostres gestors i en canvi ben estudiat per nosaltres al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac gràcies especialment a la Diputació de Barcelona que manté des de fa molts anys un estudi del estat ecològic del rius de la província de Barcelona. Després de tres tesis doctorals i uns quants treballs de màster i de grau podem dir quines són les un seqüències a curt llarg termini d'un esdeveniment així.

Els efectes immediats són impressionants una barreja d'aigua i cendres arrossega els organismes i especialment els peixos i els crancs, on n'hi ha, que poden arribar a desaparèixer de molts cursos d'aigua especialment els de capçalera. Aquestes cendres juntament en fang i altres sediments s'acumulen en les bases i els gorgs, alterant l'hàbitat de forma que, quan ha passat la tempesta el riu queda ple de troncs, branques, fang i cendres. A més els llocs on queden bases amb aigua, en pocs dies s'esgota l'oxigen amb el que l'aigua el cap de pocs dies acaba tenint un intens color vermell degut a la precipitació del ferro. Semblaria que la recuperació del riu és gairebé impossible.

Figura 1: Riuada post-incendi a la riera de Gallifa a la tardor de 2003.

 

Això va passar 2003 el gran incendi que es va produir a Sant Llorenç del munt. En aquest cas els rius havien ha estat estudiats anteriorment i per tant sabíem quina era la seva fauna i flora durant els  8 anys anteriors d'estudi. Per sort vàrem poder estudiar la recuperació d'aquells rius el que ens va permetre conèixer el que passava en anys successius. Totes les dades es troben a la web dels grup FEHM (https://www.fehm.cat/altres-web/). A Sant Llorenç els rius afectats per l'incendi van perdre la seva comunitat de peixos, i encara no l’han recuperar en alguns llocs (La Vall d’Horta) de forma natural. En canvi de forma fins i tot sorprenent les comunitats d’algues que creixen a les pedres i els invertebrats que poblen aquests rius mediterranis es van recuperar ràpidament, en pocs anys, amb l’excepció d’alguns organismes com els caragols que van tardar temps a colonitzar el riu. El cap de 10 anys ja era difícil distingir les comunitats d'organismes post incendi de les que hi havien abans de l'incendi, tot i que encara es notava aquella important pertorbació en alguns elements (els cargols) (Figura 2).
Els rius mediterranis degut precisament a que han estat sotmesos a un clima amb anys molt secs i també fortes inundacions, hi ha molts organismes adaptats a aquestes fluctuacions. De fet els rius intermitents que mantenen bases en els moments de sequera tenen una biodiversitat més gran que no pas alguns rius permanents.

Figura   Canvis en els valor de l’índex biològic de qualitat IBMWP a la riera de Gallifa al llarg dels anys. L’any 2003(abans de l’incendi) tenia un valor màxim de 196 i un any desprès de l’incendi era de 69. Com espot veure aquesta riera abans i desprès del gran incendi ha tingut uns valors fluctuants del valor del índex relacionats amb anys més humits o més secs (valors a la primavera). Pels insectes aquàtics l’incendi va ser un esdeveniment més dins de les pertorbacions que afecten els rius mediterranis. Aquesta riera s’asseca molts anys a l’estiu i es troba en una zona sense cap tipus de contaminació. (Dades a https://www.ub.edu/barcelonarius/visor22/#/indicator/ibmwp_rang/2023/0

 

Que cal fer desprès d’un incendi? El millor que es pot fer per la preservació dels ecosistemes afectats (i especialment els seus torrents i rieres) és intervenir el mínim en la conca per evitar l'erosió dol sol i l’arrossegament de cendres riu avall. Cal tenir especial cura en l’actuació a les lleres dols rius ja que això pot pertorbar totalment les seves comunitats. Desprès d’un incendi sempre surten veus de que els rius “estan bruts” i que cal netejar-los per evitar més danys futurs. Això és el pitjor que es pot fer. Cal analitzar cada tram de riu amb cura per, si cal, fer l’extracció del material més groller o de l’excés de canyes, si és el cas. Però de cap manera cal entrar ràpidament amb màquines a deixar el riu “net” per si un cas.  Acceptar això seria tornar 50 anys enrere quan les “netejes de riu” eren habituals. La neteja del riu fins i tot pot ser contraproduent, ja que la propera riuada pot erosionar la llera del riu, agafar més velocitat i tenir efectes més devastadors aigües avall. Davant d’un pont ple de troncs el que cal preguntar-se és si el millor que es pot fer es netejar el riu o potser millor l’evacuació de l’aigua del pont sota el qual potser hi passa alguna carretera, hi ha un aparcament o un dels ulls està inutilitzat.
En resum si volem que les zones cremades recuperin la seva biodiversitat incloses les dels torrents i rieres, el millor que podem fer és no anar amb presses i fer actuacions locals, puntuals i dirigides a impedir l'erosió del sol. Tallar els arbres fent servir maquinària pesada i netejar els rius és la pitjor opció. Altra volta abans d'actuar, de criticar les administracions i els ecologistes i demanar que deixin fer a alguns col·lectius “la seva feina” cal aturar-se i pensar entre tots. Primer cal reflexionar sobre causes i conseqüències, cal consultar els qui veuen el bosc com un ecosistema i valorar les seves propostes i actuar per evitar l'erosió. Una discussió tranquil.la al cap d’un temps i incloure en la presa de decisions a tots els que hi tenen alguna cosa a dir, és la millor solució per fer una actuació i una gestió integrada del territori. Després de més de 30 anys estudiant els efectes dels focs forestals en els rius això és el que constata la nostra experiència .

Riera de Gallifa. Visió actual en un moment de flux. (De la web del grup FEHM). En aquesta riera no hi va haver cap intervenció desprès del foc i es va recuperar de forma natural

 

Narcís Prat

Sant Just Desvern, Juliol de 2025

 

 CRIMS CLIMÀTICS

https://teams.microsoft.com/l/meetup-join/19%3ameeting_ZWM0OWMxYWQtMjhiMC00OGYyLTljZDQtMDVhNjY5N2M1M2U1%40thread.v2/0?context=%7b%22Tid%22%3a%22a2313cab-b1c3-4f3a-bb11-2157447ddbb4%22%2c%22Oid%22%3a%2256d6454a-9082-4a83-aa66-f5a82e95650a%22%7d

Crims: Crims climàtics
En el planeta terra s'estan produint un conjunt de crims podrien portar a la biosfera a una crisi sense precedents. Per bordar el tema, el 4 de juny hi haurà a Barcelona una cimera de investigadors que mirant de “posar llum a la foscor”. L’Aula Magna de la Universitat de Barcelona els millors especialistes del moment ens explicaran primer quins són aquests crims, i quin és el responsable. Els sospitosos habituals són els gasos defectes hivernacle, però cal saber què hi ha al darrere de l'increment de aquests gasos sospitosos. Els crims estan provocant efectes mai vistos a la superfície de la terra, apart de les morts directes per onades de calor o inundacions, molts dels seus habitants es veuen obligats a fugir de casa seva i buscar Refugi en altres parts de la terra, són els Refugiats Climàtics. Però qui són aquests refugiats d'on venen? A on van? Que demanen?. Reclamen justícia climàtica, però què és la justícia climàtica? Com es practica? Quins efectes té? Per què és tan difícil fer respectar els drets de les víctmes dels crims climàtics i els seus familiars?. També podrem escoltar una sèrie d'investigadors que estan cercant solucions perquè els criminals no segueixin actuant. Tot i que ja s'han assenyalat actuacions contundents poder revertir els crims, aquells que gràcies a ells assoleixen situacions de privilegi o arrepleguen grans fortunes, evadeixen l'acció de la justícia climàtica. Tots aquells estiguin interessats en aquestes qüestions són convocats el dia 4 de juny a les 10 del matí a l'Aula Magna  de la Universitat de Barcelona.
Altrament per aquells qui no pugin assistir a aquesta jornada, el dia següent 5 de juny a les 13 del matí tindrà lloc un acte de presentació sintètica dels resultats de la cimera a càrrec del “subcomisari” Prat, que pel seu interès serà retransmet per a tots els que estiguin interessats a veure si entre tots podem ajudar a posar llum a la foscor.

 IMPRESSIONS DE LA LECTURA D'UN LLIBRE DE MIGUEL DELIBES

Gracias a Miguel... que nos das y nos has dado tanto

En una visita reciente a la biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Barcelona, me encontré con una novedad cuyo título “Gracias a la Vida” me llamó la atención. Inmediatamente identifiqué al autor como una de las personas que más sabe de la naturaleza España y que además es un excelente y persona, se trata de Miguel Delibes de Castro.

Quien no conoce a Miguel, debe saber que además de un científico brillante es una persona excelente y un sabio, del cual se aprende mucho en cada conversación con él. El subtítulo del libro es “La naturaleza indispensable” y nos habla de aquellos organismos que, o bien desconocemos o que consideramos como perjudiciales para nosotros y que sin embargo son indispensables para el funcionamiento de nuestra Biosfera. El profesor Delibes nos habla de las malas hierbas, las lombrices, los hongos, los buitres, los microbios, los murciélagos, los ostiones o los zorros, con un capítulo dedicado al fitoplancton que por mi formación como limnólogo me ha interesado quizás un poco más (aunque me ha faltado un guiño al Profesor Margalef).

El subtítulo del libro es: “Un planeta acogedor porque está vivo”, i en su prefacio Miguel trata de justificar por qué ha escrito este libro i que en si mismo es un texto enriquecedor. En resumen, el libro es un canto a la vida, aunque el mismo nos dice que “… es imposible excluir de sus páginas la preocupación y el dolor, porque la vida siempre lleva emparejada la muerte”, y demasiadas veces esta muerte es por eliminación por  causas antropocéntricas. Cada capítulo tiene un subtítulo que ya define el porqué de su elección, por ejemplo “Gracias a los hongos…que sustenta la vida en tierra firme”.  Los textos son a la vez amenos y rigurosos con una información y precisa y exhaustiva sin ser abusiva. Es de estos libros que uno podría leer en unas pocas horas, sin darse cuenta de que el tiempo pasa. También es un libro que por razones personales me ha emocionado. Hace algunos años mi esposa Maria Rieradevall y yo organizamos un ciclo de conferencias para la sección excursionista del pueblo, donde yo vivo, que se llamó “Animales de mala fama” cuyos protagonistas eran muchos de los que Miguel utiliza en su libro. Este año hace 10 años que Maria nos dejó, ella era también una persona maravillosa con un gran amor por la naturaleza.

Es un libro que advierte de los peligros a que está sometida nuestra Biodiversidad, pero también de la importancia que tienen las otras especies para nuestra propia supervivencia. Un libro indispensable. Como dice la contraportada es “un canto  a la asombrosa diversidad de vida que nos rodea, a la imprescindible naturaleza, de la mano de uno de los biólogos españoles más destacados”, a la que yo añadiría que es una de las mejores personas que he conocido. Recomiendo a todos los que lean estas líneas que lo compren, o si no, que lo busquen en la Biblioteca más cercana. Como la de la Facultad de Biología de la Universidad de Barcelona, las bibliotecas hacen un trabajo inmenso para que podemos estar informados y gocemos del placer de leer joyas como el libro de Miguel. 

 

L’aigua i els ecosistemes: La revolució de la hidrosfera.

DEPANA, dimarts 27 de Maig de 2025

Narcís Prat

Professor Emèrit d’Ecologia. Universitat de Barcelona

El nostre planeta està format en sa major part per aigua (2/3 de la superfície). L'aigua és l'essència i el motor que fa funcionar el nostre planeta. L'aigua és vida, la majoria de la biodiversitat del planeta viu a les aigües dolces i marines. I tota la vida a la terra ferma està lligada a la hidrosfera. Sense aigua no hi ha producció d'aliments, sense aigua no hi ha fusta, sense aigua no hi ha llet. La nostra civilització es pot dir que és una civilització hidràulica. Les aglomeracions urbanes són impossibles sense un sistema important de control de l'aigua, ja no només per el nostre consum individual, si no perquè tots els aliments que mengem han estat produïts gràcies al consum d’una quantitat d'aigua important per cultivar cereals, farratge o hortalisses. Només, necessitem dos litres d'aigua per sobreviure al dia, però cada dia fem servir l'equivalent a un sis mil litres d'aigua com aigua virtual, o sigui la que s'ha fet servir per, produir els aliments, per fabricar vestits, ordinadors o per construir les nostres cases.

Per poder fer tot això ja des de Mesopotàmia les grans conurbacions urbanes només són possibles amb la construcció de grans embassaments, la captació de l'aigua dels rius amb canals i el seu transport, a vegades a molts quilòmetres de distància, per la irrigació de àmplies superfícies per tal de produir aliments, especialment cereals. El segle XX va ser el segle del súper control de la hidrosfera amb la construcció de milers de embassaments, milers i milers de quilòmetres de canals i la transformació de milions de hectàrees de sistemes naturals a camps de irrigació fins i tot en el desert. Per això hem necessitat molta energia que ha provingut dels combustibles fòssils. Molts d’adobs i plaguicides que han contaminat les nostres aigües i els nostres aqüífers que hem anat buidant. Tot plegat s’ha vist com el triomf de l'home sobre la naturalesa salvatge i la manifestació de què és possible domesticar la naturalesa per la nostra conveniència Però arribat un moment en què aquesta alteració del cicle de l'aigua ens ha portat a modificar les condicions de funcionament del Planeta, de manera que tot el que li hem fet a la hidrosfera ara ens ho torna, en forma de gran sequeres, d’inundacions catastròfiques, tifons i huracans, grans incendis i desaparició de les costes per la pujada del nivell del mar. Hem canviat la temperatura del mar, hem augmentat l’evaporació i la evapotranspiració, hem canviat el cicle de l’aigua. La hidrosfera ens avisa i reclama un canvi en la nostra manera de gestionar l'aigua. Les decisions que prenem en els propers anys poden agreujar encara més aquesta revolució i portar el planeta Aigua a una situació límit on l’home podrà tenir problemes per poder viure en gran part de la terra ferma. En lloc de dominar l’Aigua hem de prendre compartir amb ella la nostra esfera de la vida. Hi som a temps) Hem arribar a un punt crític?. Que caldria fer?.

XIII JORNADES AMBIENTALS TORRES EARTH

4 de Juny, Aula Magna UB

Repensar el capitalisme per evitar el col·lapse»

En aquesta jornada de debat s’explorarà com el dret ambiental, juntament amb un replantejament 

profund del model econòmic, poden esdevenir eines clau per impulsar accions

urgents i efectives davant la crisi ambiental actual.

Mès informació en català, castell'a i anglès a:

https://www.jornadesambientals.com/

 LA GESTIÓ DE L'AIGUA VA PER BARRIS.

Article al Nou Nou.

https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/la-gestio-de-laigua-va-per-barris/

La gestió de l’aigua va per barris

El canvi climàtic ens fa anar de corcoll i no sabem ben bé com hi hem de reaccionar. El cicle de l’aigua és el més afectat i de fet estem patint una revolució de la hidrosfera en forma de tifons, huracans, DANA i altres fenòmens cada vegada més freqüents i intensos. De la sequera llarga i intensa del període 2020-2024, hem passat a una tardor del 2024 i una primavera del 2025 amb tempestes i inundacions i a una DANA amb efectes mai vistos al País Valencià. Depèn de a qui preguntis les solucions a aquest trasbals, aquestes poden ser totalment oposades. Si preguntem al barri tecnològic ens diran que tot es pot solucionar amb tecnologia i digitalització. Al barri verd del costat ens diuen que només valen les solucions basades en la naturalesa i que la tecnologia no és la solució.

En un congrés sobre l’aigua celebrat fa poc a Vic es pot veure com el barri tecnològic està en forma, ja que més del 90% de les comunicacions eren “pràctiques”. Poques parlaven dels rius com a ecosistemes. El barri tecnològic només veu el riu com un canal, el més important és que no falti aigua per beure i per regar. En el mateix congrés es va donar un premi a la proposta de la interconnexió de xarxes, un tub des de la Jonquera fins a l’Ebre (els transvasaments, vaja). L’aigua com una oportunitat de negoci (elogi de la digitalització).

Si haguéssiu anat a la Cimera de l’Aigua dels del barri del verd, us dirien que l’aigua és un actiu ambiental, que ens calen rius vius. Que calen solucions basades en la naturalesa. Que la tecnologia ens ha portat a l’atzucac actual. Que l’aigua no pot ser un negoci. Que la gestió de l’aigua ha de ser pública.
Podria ser que els barris s’entenguessin? No, mentre les solucions siguin les de la por. La por de quedar-nos sense aigua de boca. El pànic a la inundació. L’esglai a la desaparició de les platges. L’enuig de no poder anar a esquiar. El culte a la tecnologia del ciment. Com més recurs millor, ens diuen, calen més embassaments i dessaladores i molt especialment la famosa interconnexió de xarxes. És la política del “per si de cas” o de “com més millor”. La política de per què no hem fet el transvasament del Roina o de l’Ebre si era el més fàcil?

El model del barri de les tecnologies ha demostrat no ser la solució i ha tingut efectes molt destructius per a la vida en les aigües dolces. Necessitem un model diferent, com el de la sostenibilitat ambiental que prediquen els del barri del verd. No ens calen nous recursos, ens cal ser més eficients i diversificar les fonts. I millorar la qualitat de les nostres depuradores tot mantenint un cabal ambiental que asseguri la vida als rius. Més biodiversitat, més aigua de qualitat per a nosaltres. La Directiva Marc de l’Aigua ha posat unes bones bases per la política de sostenibilitat, però és insuficient per calmar la Revolució de la Hidrosfera.