Reflexions sobre la urbanització de les tres xemeneies. 

Publicat a El Periódico, dissabte 16 de Novembre. Cal seguir amb el mateix tipus de transformació urbanística com si encara fóssim al segle XX?.

Les tres xemeneies: un projecte vulnerable

Narcís Prat

Les inundacions de València han posat sobre la taula la necessitat d’estudiar millor la problemàtica de les inundacions i repensar l’urbanisme. El projecte de les tres xemeneies han estat qüestionats en els darrers dies perquè els terrenys són inundables. Per saber si un terreny és inundable és pot fer de moltes maneres. El càlcul del període de retorn n’és un i pel que sembla amb mesures correctores podria ser de 500 anys. Però el concepte de període de retorn és estadístics, el que vol dir que la inundació es podria produir demà mateix. Aquest concepte ens dona una falsa sensació de seguretat, al igual que el fet que el Besòs estigui canalitzat al llarg de molts kilòmetres i que el surti de mare sembla impossible.

Però no és pot entendre el risc sense saber la vulnerabilitat del territori. El territori tal com està és poc vulnerable, si s’inunda no es perdran bens ni infraestructures, mentre que el territori ple de cases i serveis serà molt vulnerable. Solució,  protegir-lo amb sistemes d’alarma, paviments que permetin la infiltració de l’aigua i altres mesures. Al estar canalitzat confiem que les riuades del Besòs aniran cap a mar i no afectaran els barris que hi ha al cantó. Però tot i que el període de retorn de la canalització sigui de 500 anys, amb una DANA a la capçalera del Congost o del Tenes i pluges de més de 400 litres per metre quadrat, que podria passar?. En el pitjor dels escenaris si el riu desbordés a Santa Coloma, l’aigua baixaria ràpidament cap a la desembocadura pels carrers i acabaria anant cap al sector de les tres xemeneies. Si la zona estes com avui l’aigua aniria al mar, però si es fa el pla actual, els edificis que hi hauran a la zona faran de barrera i s’inundaria tota la zona baixa del marge esquerra del Besòs. Probabilitat? Baixa, Vulnerabilitat, enorme.

Els períodes de retorn es calculen per aigua, però com s’ha vist a València els rius han portat molt de fang, arbres, containers i cotxes. Aquest material pot malmetre els murs de contenció amb la velocitat a la que baixen i poden acumular-se en ponts amb el que el calat del riu disminueixi i farà que es desbordi amb cabals inferiors als del període de retorn. Tampoc cal menystenir que l’aigua que caigui a Santa Coloma i Sant Adrià no pugui ser absorbida pel clavegueram i per tant s’origini una ona d’inundació, independent de l’aigua del riu, que haurà de sortir a mar. Però si hi ha edificis i infraestructures, podrà sortir?

I que passa amb el nivell del mar i la potència de les tempestes de cara al futur?. Tots els pronòstics que tenim és que les tempestes seran més fortes e incloent mànegues que tocaran a terra i el nivell del mar pujarà cada vegada més ràpid. Les platges retrocediran i, si al darrera no espai, arribaran aviat a les primeres edificacions. Per protegir-les haurem de fer dics. Doncs ja podeu advertir als habitats de la zona que en el futur no podran anar a la platja i que s’hauran de conformar amb la piscina. Que el tema del nivell del mar i els riscos associats al seu increment no es discuteixi més, em sembla molt sorprenent.

Barcelona i Catalunya pretenem ser exemples de sostenibilitat pel món i de modernitat per les seves transformacions urbanes. El projecte de les tres xemeneies no és sostenible ja que és molt vulnerable. La lliçó de València obliga a replantejar-se l’urbanisme i fer el territori més resistent i resilient als canvis ambientals. El contrari serà repetir els errors que porten al desastre.

Enllaç al diari:

https://www.elperiodico.com/es/opinion/20241116/tres-xemeneies-proyecto-vulnerable-articulo-narcis-prat-1117264548