Foc, tempestes: Emergència als rius?
Passa tot sovint que després d'un gran incendi forestal arriben fortes
tempestes. Com conseqüència la pluja arrossega cap als rius gran
quantitat de cendres de forma sobtada i això té efectes importants en la
seva fauna i flora. Un aspecte que ha estat ignorat nostres gestors i en canvi
ben estudiat per nosaltres al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra
de l’Obac gràcies especialment a la Diputació de Barcelona que manté des de fa
molts anys un estudi del estat ecològic del rius de la província de Barcelona. Després
de tres tesis doctorals i uns quants treballs de màster i de grau podem dir
quines són les un seqüències a curt llarg termini d'un esdeveniment així.
Els efectes immediats són impressionants una barreja d'aigua i cendres arrossega
els organismes i especialment els peixos i els crancs, on n'hi ha, que poden
arribar a desaparèixer de molts cursos d'aigua especialment els de capçalera.
Aquestes cendres juntament en fang i altres sediments s'acumulen en les bases i
els gorgs, alterant l'hàbitat de forma que, quan ha passat la tempesta el riu queda
ple de troncs, branques, fang i cendres. A més els llocs on queden bases amb
aigua, en pocs dies s'esgota l'oxigen amb el que l'aigua el cap de pocs dies
acaba tenint un intens color vermell degut a la precipitació del ferro.
Semblaria que la recuperació del riu és gairebé impossible.
Figura 1:
Riuada post-incendi a la riera de Gallifa a la tardor de 2003.
Això va passar
2003 el gran incendi que es va produir a Sant Llorenç del munt. En aquest cas
els rius havien ha estat estudiats anteriorment i per tant sabíem quina era la
seva fauna i flora durant els 8 anys anteriors
d'estudi. Per sort vàrem poder estudiar la recuperació d'aquells rius el que ens
va permetre conèixer el que passava en anys successius. Totes les dades es
troben a la web dels grup FEHM (https://www.fehm.cat/altres-web/).
A Sant Llorenç els rius afectats per l'incendi van perdre la seva comunitat de
peixos, i encara no l’han recuperar en alguns llocs (La Vall d’Horta) de forma
natural. En canvi de forma fins i tot sorprenent les comunitats d’algues que
creixen a les pedres i els invertebrats que poblen aquests rius mediterranis es
van recuperar ràpidament, en pocs anys, amb l’excepció d’alguns organismes com
els caragols que van tardar temps a colonitzar el riu. El cap de 10 anys ja era
difícil distingir les comunitats d'organismes post incendi de les que hi havien
abans de l'incendi, tot i que encara es notava aquella important pertorbació en
alguns elements (els cargols) (Figura 2).
Els rius mediterranis degut precisament a que han estat sotmesos a un clima amb
anys molt secs i també fortes inundacions, hi ha molts organismes adaptats a
aquestes fluctuacions. De fet els rius intermitents que mantenen bases en els
moments de sequera tenen una biodiversitat més gran que no pas alguns rius
permanents.
Figura Canvis en els valor de l’índex biològic de
qualitat IBMWP a la riera de Gallifa al llarg dels anys. L’any 2003(abans de
l’incendi) tenia un valor màxim de 196 i un any desprès de l’incendi era de 69.
Com espot veure aquesta riera abans i desprès del gran incendi ha tingut uns
valors fluctuants del valor del índex relacionats amb anys més humits o més
secs (valors a la primavera). Pels insectes aquàtics l’incendi va ser un
esdeveniment més dins de les pertorbacions que afecten els rius mediterranis.
Aquesta riera s’asseca molts anys a l’estiu i es troba en una zona sense cap
tipus de contaminació. (Dades a https://www.ub.edu/barcelonarius/visor22/#/indicator/ibmwp_rang/2023/0
Que cal fer
desprès d’un incendi? El millor que es pot fer per la preservació dels
ecosistemes afectats (i especialment els seus torrents i rieres) és intervenir
el mínim en la conca per evitar l'erosió dol sol i l’arrossegament de cendres
riu avall. Cal tenir especial cura en l’actuació a les lleres dols rius ja que
això pot pertorbar totalment les seves comunitats. Desprès d’un incendi sempre
surten veus de que els rius “estan bruts” i que cal netejar-los per evitar més
danys futurs. Això és el pitjor que es pot fer. Cal analitzar cada tram de riu
amb cura per, si cal, fer l’extracció del material més groller o de l’excés de
canyes, si és el cas. Però de cap manera cal entrar ràpidament amb màquines a
deixar el riu “net” per si un cas.
Acceptar això seria tornar 50 anys enrere quan les “netejes de riu” eren
habituals. La neteja del riu fins i tot pot ser contraproduent, ja que la
propera riuada pot erosionar la llera del riu, agafar més velocitat i tenir
efectes més devastadors aigües avall. Davant d’un pont ple de troncs el que cal
preguntar-se és si el millor que es pot fer es netejar el riu o potser millor
l’evacuació de l’aigua del pont sota el qual potser hi passa alguna carretera,
hi ha un aparcament o un dels ulls està inutilitzat.
En resum si volem que les zones cremades recuperin la seva biodiversitat incloses
les dels torrents i rieres, el millor que podem fer és no anar amb presses i
fer actuacions locals, puntuals i dirigides a impedir l'erosió del sol. Tallar
els arbres fent servir maquinària pesada i netejar els rius és la pitjor opció.
Altra volta abans d'actuar, de criticar les administracions i els ecologistes i
demanar que deixin fer a alguns col·lectius “la seva feina” cal aturar-se i
pensar entre tots. Primer cal reflexionar sobre causes i conseqüències, cal
consultar els qui veuen el bosc com un ecosistema i valorar les seves propostes
i actuar per evitar l'erosió. Una discussió tranquil.la al cap d’un temps i
incloure en la presa de decisions a tots els que hi tenen alguna cosa a dir, és
la millor solució per fer una actuació i una gestió integrada del territori. Després
de més de 30 anys estudiant els efectes dels focs forestals en els rius això és
el que constata la nostra experiència .
Riera de
Gallifa. Visió actual en un moment de flux. (De la web del grup FEHM). En
aquesta riera no hi va haver cap intervenció desprès del foc i es va recuperar
de forma natural
Narcís Prat
Sant Just
Desvern, Juliol de 2025